La becaina per sobreviure a l'hivern

Amb l’arribada de l’hivern a Andorra també arriba la calma per a la majoria d’animals de l’alta muntanya. Les veïnes més cridaneres, les marmotes, s’amaguen per hibernar. Aquest mecanisme permet als individus entrar en estat de letargia, protegint l’espècie del fred intens que colpeja l’exterior del cau. Altres animals rosegadors i també ratpenats o animals més grans com l’os també hibernen. Però, com ho fan?

Aquest procés comença una mica abans que arribi el fred, quan l’animal es prepara acumulant greixos per poder tenir combustible o energia durant la hibernació. Quan les temperatures cauen, l’animal ha d’haver trobat un bon cau i estar ben tip. En aquest moment, el metabolisme s’alenteix enormement, igual que la respiració i el ritme cardíac. S’indueix mitjançant hormones un estat controlat d’hipotèrmia, fent descendir la temperatura de l’animal entre 5 i 10 graus aproximadament.

Normalment els animals hibernants tendeixen a passar per aquest procés en solitari. En canvi, les marmotes ho fan en grups, el que els permet tenir majors probabilitats de supervivència, ja que la seva temperatura mai baixa de 3 graus, sigui quina sigui la de l’exterior.

Quan les temperatures comencen a augmentar, l’animal surt de la letargia a poc a poc. Primer augmenta la seva freqüència i ritme cardíac, després la temperatura corporal augmenta i finalment l’activitat de l’animal retorna a la normalitat. Per als hibernants és millor un hivern de fred constant que no pas amb alguns dies càlids, ja que llavors podrien sortir de la letargia abans d’hora, provocant una major pèrdua d’energia i posant la vida de l’animal en perill.

La hibernació és un procés dur i perillós, però augmenta les probabilitats de supervivència respecte a aquells animals que no la realitzen, essent una adaptació evolutiva molt important, a la vegada que curiosa. Actualment, s’està estudiant amb detall aquest procés ja que la seva aplicació en l’humà permetria desenvolupar nous fàrmacs o la conquesta de l’espai, ja que durant aquest procés els animals són capaços de perdre greix sense perdre massa muscular, un fet que podria ser decisiu per poder realitzar llargsviatges espacials.

*Berta Casa i Benjamin Komac

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans