Què són les molses?
Quaranta dies després de Nadal és quan la tradició mana treure el pessebre, a la Candelera. Així, una a una les figures del pessebre tornaran a la seva caixeta fins l’any que ve. I al pessebre, hi hem posat molsa? Pinyes i pedres? El petit riu de paper de plata pot passar a la paperera dels envasos però aquest vegetal tan característic que més valdria no haver pres del bosc ja no tornarà a arrelar si el deixem a la muntanya.
El cert és que la molsa no és una planta normal. És un grup que en els seus orígens va separar-se de la branca que evolucionaria cap a plantes superiors, i juntament amb les hepàtiques, els antocerotals i elles mateixes –briòfits– són part del grup de plantes no vasculars, ja que no presenten teixits conductors o són molt rudimentaris.
Cal anar amb molt de compte si n’agafem i amb molta mesura. Una de les molses més abundants a Andorra és Hylocomium splendens, que viu en boscos ombrívols (foto). Però en arbres vells, molleres, fusta en descomposició o entre roques... pot haver-hi dotzenes d’espècies, algunes de molt rares i fràgils, la supervivència de les quals podria veure’s amenaçada si s’arrenquen o es modifica l’entorn. En cas d’agafar-ne del bosc es recomana tapar l’espai que ocupava la molsa amb branquillons o matèria orgànica de l’entorn, vigilant que no quedi malmès, ja que tenen una comunicació fluïda entre individus d’una mateixa estora.
És un grup que es reprodueix per espores, amb la característica que necessiten humitat per difondre-les, per això solem trobar-les en llocs ombrívols o directament semiaquàtics. L’aspecte de la planta sol ser una estructura verda de creixement rastrer o en forma de coixinets, formada per un eix principal, ramificat o no, al qual s’insereixen petites fulletes amb la capacitat d’absorbir i perdre nutrients i aigua.
El cert és que són un grup fascinant i que sol passar desapercebut. A Andorra no se sap del cert quantes espècies hi ha, tot i que l’aproximació de la briòloga Creu Casas, del 2005, en va indicar unes 261 de diferents, tot indicant la necessitat d’ampliar els estudis. Aquest repte el té ara el projecte amb finançament Poctefa Florapyr Avance, que en els propers dos anys recopilarà informació sobre flora i vegetació arreu del Pirineu, donant continuïtat al projecte ja finalitzat Florapyr.
L’assecament complet de les molses fa que durant la seva estada al pessebre perdin tota l’aigua i sigui possible guardar-les per a l’any vinent. Dins d’una caixa, plana, en un lloc fosc i sec... l’any 2021 no cal agafar-ne de nou. I recordeu que es pot comprar a les floristeries, que asseguren una procedència respectuosa.
*Clara Pladevall i Manel Niell, Cenma