L'allau d'Arinsal
El 8 de febrer es compleixen 25 anys d’un dels episodis d’allaus més grans d’Europa en zona habitada, l’allau d’Arinsal.
Aquell dia es van desencadenar dues allaus, la primera provinent de la zona de Percanela i la segona de la Coma de les Fonts. L’allau de Percanela va tallar la carretera al llarg d’un centenar de metres, i la gran quantitat de neu dipositada va dificultar la posterior evacuació de la gent. L’allau de les Fonts és la que va tenir una major afectació, causant nombroses destrosses i desperfectes a la zona d’arribada. La zona de sortida de l’allau va englobar gairebé la totalitat de la Coma de les Fonts, punt en el qual va deixar un tall en el mantell nival d’entre 1,2 i gairebé 2 metres d’alçada, mobilitzant un volum extraordinari de neu. Es calcula que es van desprendre al voltant d’1.800.000 metres cúbics de neu, assolint velocitats de més de 300 km/h i pressions de més de 600 kPa.
La catàstrofe no va causar cap víctima mortal perquè els més de 300 veïns van ser evacuats a temps, però va deixar la zona sepultada amb un gruix de neu, troncs i branques de més de sis metres d’alçada, i va causar nombrosos danys materials als edificis, infraestructures de pistes i tots els vehicles que en aquell moment estaven estacionats a la zona.
Després d’intenses tasques de neteja i restauració de la zona afectada, es va dissenyar i implementar un sistema de protecció de la zona, combinant un seguit d’infraestructures amb el seguiment hivernal que ja es venia fent fins a l’època. La infraestructura més important que es va realitzar és un dic capaç de retenir la part densa de l’allau de les Fonts i de desviar-ne l’aerosol. També es van construir un replà pel dipòsit de l’allau i uns túnels per poder accedir a la zona. A la zona de sortida de l’allau de les Fonts, nou Gàzex permeten fer tirs preventius per desencadenar petites allaus controlades i evitar la probabilitat de formació de grans allaus com la del 1996. A la zona de Percanela es van instal·lar 580 xarxes per estabilitzar i retenir el mantell de neu. Per reforçar aquest efecte s’han plantat arbres entre les xarxes.
Aquest esdeveniment va marcar un abans i un després en la gestió del risc d’allaus al nostre país. Des de llavors, el país s’ha anat dotant d’un seguit d’eines per tal de controlar al màxim el risc d’allau i de conviure amb aquest fenomen amb la finalitat de minimitzar els possibles impactes sobre la població.
*Aina Margalef i Marc Pons
Cenma-IEA