Probiòtics, prebiòtics i postbiòtics (II)

Què considerem probiòtics? Segons la World Gastroneteroly Organization, la terminologia haurà de reservar-se per a aquells microorganismes vius que han demostrat ser beneficiosos per a la salut, en estudis controlats en humans i administrats en quantitats adequades.

Posarem un exemple: els bifidobacteris. El seu desenvolupament a l’intestí pot prevenir i combatre la diarrea vinculada als antibiòtics o a les infeccions virals. Però a més té aquestes propietats:

·Influir en el sistema immunitari i combatre la inflamació.

·Millorar els símptomes gastrointestinals com el dolor abdominal, la inflor i el trànsit lent.

·Protegir la barrera intestinal.

·Subministrar nutrients mitjançant la degradació de CH com el midó resistent per produir molècules anomenades AG de cadena curta.

·Representen el 95% dels bacteris del nounat, però amb l’edat van disminuint fins a un 25%.

Com incrementar el nombre de bifidobacteris?

·Consumint-los com a probiòtics.

·Amb aliments fermentats com el iogurt.

·Amb prebiòtics FOS (fructooligosacàrids), que serveixen d’aliment d’aquests bifidobacteris i incrementen el seu nombre (prebiòtics).

Els prebiòtics són un ingredient fermentat selectivament que repercuteix en canvis específics en la composició i/o activitat de la microbiota. Aquest tipus de fibra fermentable la trobem a la ceba, als llegums, a la civada, a les pastanagues, a l’arròs blanc, als espàrrecs, etc. Per tant, serà important incloure aquests aliments per tal d’alimentar els microorganismes de la microbiota.

Els simbiòtics són els productes que contenen tant probiòtics com prebiòtics, que confereixen beneficis per a la salut. Un exemple seria la llet materna, ja que conté bacteris vius beneficiosos i fibra soluble pera alimentar-los.

Hi ha unes substàncies produïdes pels probiòtics que tenen efectes beneficiosos en l’hoste. Són els àcids grassos de cadena curta AGCC: acetat, propionat i butirat. Es produeixen com a producte de la fermentació de la fibra, i recentment se’ls ha anomentat postbiòtics.

·Com més fibra incloem a la nostra dieta, més producció d’aquesta AGCC. Per tant cal tenir en compte: fruites, verdures, fruits secs, llavors o productes de cereals complets, entre d’altres.

·ELS AGCC poden millorar el trànsit a nivell de còlon.

·Els AGCC absorbits suposen el 10% del requeriments de les quilocalories diàries.

·Són importants per a la salut digestiva ja que proporcionen energia als colonocits.

·Nodreixen la mucosa protectora.

·Poden contribuir a equilibrar els nivells de sucre en sang.

·Ajuden a potenciar el sistema immunològic.

Patró dietètic industrialitzat L’abandonament del patró alimentari mediterrani caracteritzat per cereals complets, tubercles, llegums, fruites i verdures, a favor d’un patró més occidentalitzat amb un consum elevat d’aliments refinats, carns i altres productes d’origen animal, conjuntament amb d’altres aspectes relacionats amb l’estil de vida, podrien ser els principals responsables dels canvis en la composició de la microbiota intestinal. I aquests canvis s’estan relacionant amb malalties cròniques d’alta prevalença com l’obesitat, malalties cardíaques, depressió, etc.

Us recomano donar un cop d’ull a aquest portal web: gutmicrobiotaforhealth.com

*Mònica Dicenta

Dietista-nutricionista

Núm. col·legiada 1.619