La xarxa de seguiment de les papallones

Des del Cenma fa temps que estudiem les papallones, no per la seva bellesa, sinó perquè són uns insectes amb caràcter bioindicador, ja que són molt susceptibles als canvis ambientals i ens ajuden a copsar els efectes del canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl d’una forma extrapolable a altres éssers vius.

Des de l’any 2006 es du a terme a Andorra el projecte BMSAnd (Butterfly Monitoring Scheme) un seguiment setmanal entre el març i el setembre de diferents itineraris fixos repartits per Andorra, amb la finalitat de controlar les variacions de les diferents poblacions de papallones diürnes al llarg dels anys. És un projecte amb una metodologia molt específica, originalment anglesa, que avui en dia s’aplica a molts països europeus, fet que ajuda a obtenir dades homogènies que ens permeten calcular índexs i tendències d’abast continental.

Actualment a Andorra hi ha vuit itineraris actius, alguns dels quals seguits per voluntaris, d’altres gràcies a la col·laboració del personal dels diferents espais naturals protegits del país i d’altres fets des del propi Cenma. Aquest any està previst iniciar-ne un de nou a la zona de Soldeu per tal de fer un seguiment més explícit d’espècies típiques de molleres, i al mateix temps monitorar una de les espècies més escasses de la península Ibèrica, la Lycaena helle.

Les dades fins a la temporada 2019 ens expliquen que s’han observat 60.783 exemplars de papallones de 136 espècies diferents, un 89% de les 153 espècies identificades al país. Com a dada curiosa podem dir que entre tots els col·laboradors del projecte s’ha caminat un total de 2.648 quilòmetres, que seria com si anéssim caminant des d’Andorra fins a Islàndia.

Tota la informació aconseguida durant aquests 14 anys del projecte ha permès extreure algunes conclusions del comportament de les papallones. Per exemple s’ha vist que el tancament de les zones obertes per l’avançament i densificació del bosc està afavorint papallones forestals com la bruna boscana (Pararge aegeria) en detriment de papallones especialistes (estretament lligades a un ambient o una planta) i de les que tenen necessitat d’espais oberts. Paral·lelament, l’increment de les temperatures globalment s’ha començat a notar, amb l’observació regular d’algunes espècies en altituds més altes del que els pertocaria.

L’1 de març passat s’ha iniciat la quinzena temporada. Tot el projecte s’explica més en detall a la pàgina web www.bmsand.ad

*Roger Caritg,Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra-Institut d’Estudis Andorrans