Com enregistrar terratrèmols

La humanitat ha conviscut des dels seus orígens amb els terratrèmols, un fenomen natural molt comú. En el món es perceben de mitjana, aproximadament, 80.000 terratrèmols cada mes, 2.600 cada dia i dos cada minut. Per sort, només uns quants de tots provoquen danys. Antigament, es creia que els terratrèmols eren causats per diversos éssers mitològics o que estaven associats al càstig o ira diví, per exemple. Avui en dia, la ciència ha demostrat que un sisme és un fenomen natural que es produeix a l’interior de la Terra per l’alliberació d’energia acumulada causada pel desplaçament de l’escorça terrestre. Aquesta energia s’allibera en forma d’ones sísmiques que són les causants del moviment del terra i queden registrades en els sismòmetres.

Els sismòmetres són els aparells que s’utilitzen per registrar els moviments del sòl. El primer va ser inventat l’any 132 aC a la Xina. En els seus orígens, el sismòmetre disposava d’un pèndol que, a causa de la seva massa, es quedava quiet durant la sacsejada. En comptar amb un punxó en el seu extrem, el sismòmetre gravava les vibracions en un rotllo de paper, que sí que es movia pel sisme. D’aquesta manera, el resultat és un registre gràfic que es denomina sismograma. Amb els anys i l’evolució de la tecnologia, els sismòmetres actuals són electrònics i més sofisticats però amb el mateix principi bàsic del pèndol inercial. A Andorra hi ha en funcionament tres estacions de mesura de l’activitat sísmica que reben informació de terratrèmols tant originats a Andorra com a regions veïnes. De mitjana la població nota un terratrèmol cada dos anys a Andorra.

El sismòmetre, doncs, detecta la vibració del terra, la qual no només és produïda per terratrèmols. Per exemple, es poden registrar erupcions volcàniques o com en el cas d’un sismòmetre de Barcelona proper al Camp Nou, un gol del Barça (per la celebració del públic assistent).

*Anna Echeverria

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma) Institut d’Estudis Andorrans