Donar és rebre

Hi ha evidències que ser persones generoses ens proporciona benestar emocional, felicitat, millor salut i longevitat. William Harbaugh, professor d’economia de la Universitat d’Oregon, als Estats Units, va mesurar l’activitat cerebral d’un grup de voluntaris mentre donaven menjar en un banc d’aliments. Va observar que amb aquesta acció s’activaven els centres de plaer del cervell.

Hilary Davidson i Christian Smith, professors de sociologia en la Universitat de Notre Dame, en la investigació titulada La paradoxa de la generositat: donant rebem, retenint perdem arriben a la conclusió que els actes generosos sovint desencadenen els sistemes químics al cervell i al cos fent que augmenti el plaer, es redueixi l’estrès i se suprimeixi el dolor produint major felicitat i salut.

Hi pot haver la creença que donar significa perdre, ja que qui dona es queda amb menys recursos. Però la paradoxa de la generositat és guanyar-guanyar. El que dona (diners, temps, atenció, dedicació...) freqüentment rep coses molt més valuoses que les que ha donat (salut, satisfacció, creixement personal i felicitat).

Tanmateix, per aconseguir-ne l’impacte positiu és imprescindible una bona actitud. Si es fa un acte de generositat de manera trivial o de mala gana no té efectes. El que compta és la intenció amb la qual es fa l’acció, cal actuar des del cor i no des de la ment esperant obtenir beneficis a canvi.

Ser una persona generosa implica intenció i acció de proporcionar benefici a l’altre. Sovint s’ha associat la generositat amb el fet de donar diners, però hi ha més maneres de practicar-la. La millor manera de ser generós és donar-se un mateix, regalar temps, atenció i energia amb amor i desinterès. Com, jugar amb els fills o conversar amb els pares o els avis, estant totalment pel joc o la conversa en cos i ànima. Convidar al cine, al teatre o a dinar un company o un amic. Facilitar una nit lliure a un familiar o amic oferint-te per cuidar els nens.

També es pot practicar la generositat amb els pensaments. Canviant la mirada cap a l’altra persona, fixant-te en les virtuts i no en els defectes. Evitant burles o comentaris feridors innecessaris que generen patiment, encara que siguin a l’esquena i la persona no els escolti.

La generositat no és una capacitat innata i, per tant, és una habilitat que tothom pot aprendre. Es pot començar amb petites accions com cedir el pas quan estàs conduint o cedir el seient al metro o al bus, obrir o aguantar la porta, escoltar amb interès i atenció la veïna anciana que viu sola o el viatger del seient del costat.

Davidson i Smith també van estudiar la relació entre la generositat i l’interès pel creixement personal i l’evitació de la depressió. Els resultats van mostrar que les persones més generoses patien menys episodis depressius.

Per tant, si et sents trist, deprimit o estàs passant per un mal moment, activar la generositat pot ser una bona opció, ja que la generositat és una eina fonamental per trobar la felicitat. Però sense ser massa exigent amb tu mateix per no ser prou generós, ni jutjar els altres per no ser-ho. Perquè tothom fa el que pot segons el seu nivell de consciència.

Pots fer un experiment: durant quatre setmanes et centres a practicar la generositat i observa com et sents.

*Margarito Albós

Psicòloga del Centre Rial