Nutrició i demències (II)
També és imprescindible valorar per part del geriatra si existeixen trastorns de la conducta alimentària. Segons l’escala de Blandford, es podria valorar si la persona amb demència presenta trastorns com ara:
·Comportament resistent: la persona es nega a menjar, i fins i tot presenta conductes agressives a l’hora dels àpats. La possible solució: donar la medicació mitja hora abans dels àpats, oferir algun altre aliment, esperar i intentar més tard, revalorar la higiene bucal i l’estat de la dentadura, canviar la textura.
·Dispràxia o agnòsia: s’alimenta només amb ordres verbals, utilitza els dits, no els coberts, parla i vocalitza contínuament, menja objectes no comestibles, vagabundeja constantment, ignora o no pot reconèixer el menjar. La possible solució: donar-li el menjar, canviar d’aliment, canviar de textura, donar-li l’aliment mentre deambula.
·Comportament selectiu: si no es donen els aliments que el pacient vol, no menja, després de preparar el menjar que ell ha demanat el rebutja, no menja prou varietat, menja petites quantitats i després no vol continuar, prefereix líquids (>50% de la ingesta). La possible solució: respectar els seus hàbits alimentaris tot i que siguin monòtons, i abstenir-se de preguntar al pacient.
·Apràxia bucal: no obre la boca, tanca els llavis, fa moviments amb la llengua, accepta el menjar però l’escup, accepta el menjar però no el mastega ni l’empassa. La possible solució: estimular la deglució amb l’alimentació, conducta d’imitació, aliments líquids.
·Disfàgia orofaríngea: trastorn en la deglució dels aliments. En fases inicials és comú que s’ennuegui amb els líquids (aigua) o aliments que presenten dobles textures (sopes, taronges, etc). La possible solució: adaptar la textura dels líquids amb espessidor, aigües gelificades, etc.
La utilització de mesures extraordinàries pel manteniment de la nutrició i la hidratació quan el pacient ja és incapaç de nodrir-se via oral és una de les decisions més difícils per a familiars i professionals. Cal tenir en compte les voluntats anticipades. L’Associació Andorrana de la Malaltia d’Alzheimer utilitza una frase que personalment trobo molt encertada: se m’obliden moltes coses, no m’oblidis tu.
*MÒNICA DICENTA
Dietista-nutricionista
Núm. col·legiada 1.619