Andorra, un dels senyals de l’arribada de la primavera és la floració de la grandalla (Narcissus poeticus) o del narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus) en diversos indrets del país. Totes dues plantes són bulboses de la família de les amaril·lidàcies, els narcisos creixen sobretot als prats i als boscos del sud d’Europa i a la part occidental mediterrània. Aquesta família (molt apreciada en jardineria) té una gran representació d’espècies diferents a la península Ibèrica.
Els narcisos en general tenen una intensa olor dolça i hipnòtica, el nom de la planta és possible que estigui relacionat amb aquest fet, ja que la seva etimologia en grec significa estar adormit i podria venir de les propietats narcòtiques del gènere. Per descomptat, la combinació de components químics que determinen l’olor d’una planta són molt diferents d’una espècie a l’altra. En el cas de la grandalla, la seva delicada aroma és enganyosa ja que la seva olor pot causar mal de cap i vòmits si és massa concentrada (per exemple en una habitació tancada). La resta de la planta també és tòxica, sobretot el bulb, ja que conté una forta concentració en alcaloides derivats de la fenantridina que poden ser fins i tot mortals per a alguns animals, com els gossos, en cas d’ingerir-ne quantitats elevades.
Per totes aquestes propietats la grandalla ha estat utilitzada en perfumeria, sobretot a països com França o Egipte. Se n’utilitzen les flors amb uns collidors adaptats per recollir-les tot mantenint la qualitat sense perjudicar la supervivència de la planta. Es necessiten entre 1.500 i 2.000 quilos de flors per obtenir 1 quilo d’essència amb la qual produir els perfums. La grandalla fa, entre d’altres, que els perfums tinguin “notes florals”.
A més de la seva olor penetrant, a Andorra s’han fet servir grandalles per decorar les esglésies en festes de consagració de primavera fent corones o catifes. De tota manera els prats on creix de forma natural cada vegada són més escassos per la transformació del paisatge, i és per això que la grandalla, Narcissus poeticus, es troba a la categoria d’amenaça NT-quasi amenaçada, de la llista vermella de la flora d’Andorra.
*Benjamin Komac i Clara Pladevall
Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (IEA)