Un canvi bestial!

Hi ha molts processos a la natura que són realment fascinants. Sens dubte, un d’aquests és el de la metamorfosi de la papallona. Si féssim un exercici de ciència-ficció i imaginéssim un gran mamífer com, per exemple, un goril·la, un lleó o fins i tot una persona, que quan són petits tinguessin un aparell mastegador per menjar i s’arrosseguessin pel terra per moure’s... i després, a l’època adulta fessin un canvi i s’alimentessin mitjançant una trompa succionadora i poguessin desplaçar-se volant mitjançant unes ales, crec que el trobaríem un canvi bestial! Doncs bé, aquest és l’increïble cicle de vida que fa una papallona.

Les papallones són insectes de l’ordre dels lepidòpters i quan són adultes les seves grans ales de colors vius i amb dibuixos ens permeten de reconèixer-les fàcilment.

Les papallones tenen el cicle de vida de quatre etapes complexes que s’anomena metamorfosi. Així, les papallones adultes ponen ous a la planta que servirà d’aliment per a les seves larves o erugues. Les erugues posseeixen tres parells de potes i són herbívores, és a dir, que s’alimenten de fulles d’arbres, herbes o arbustos. Per esdevenir una papallona adulta l’eruga s’envolta d’un capoll, que és com una mena de sac format per un llarg fil de seda. A l’interior d’aquest capoll es produeix la metamorfosi, és a dir, el canvi de forma de l’eruga cap a una crisàlide. Quan es completa la metamorfosi, la pell de la pupa es trenca i surt la papallona adulta, que després d’haver-se expandit i d’haver assecat les seves ales, ja pot volar. Aquest cicle de vida complexa té una durada molt variada, depenent de l’espècie i fins i tot de les condicions ambientals de la zona.

Les papallones són molt sensibles als canvis ambientals, això les fa encara més interessants ja que el seu estudi ens permet, a més d’admirar-les, entendre millor l’evolució i la qualitat dels ecosistemes i del planeta en general, actuant com a bioindicadores. És per aquesta raó que es va crear el BMSAnd, la xarxa de seguiment de les papallones diürnes d’Andorra. Aquest projecte s’inscriu dins un projecte més ampli a nivell europeu el qual ens permet, a part de conèixer les diferents poblacions en l’àmbit andorrà, saber quin comportament tenen aquests insectes davant dels canvis globals actuals, com el canvi climàtic o els canvis que es produeixen en els diferents usos del sòl.

Meritxell Martín

Roger Caritg

Investigadors del Cenma