La veritat sobre el menjar picant (II)

Aquesta quinzena parlarem sobre el picant.

Algunes plantes semblen haver-se tornat picants amb el temps per evitar que els mamífers i els insectes se les mengin. Prefereixen ser menjades pels ocells, perquè les llavors passen a través d’elles il·leses i s’excreten íntegres per després germinar en noves plantes.

Aleshores, per què vam començar a menjar aliments picants? I per què som pràcticament els únics mamífers que ho fan?

Es diu que pot ser una resposta adaptativa a la zona. Abans d’haver-hi sistemes de refrigeració a les zones més càlides i humides, es preparava el menjar amb aliments picants, perquè era una manera de protegir-se de la contaminació microbiana.

En canvi en els climes freds era més fàcil de mantenir els aliments i evitar que es produís alguna infecció a través seu, i no es va produir aquests fenomen.

Sabem que els aliments picants ens poden aportar beneficis en quantitats moderades. De totes maneres, els estudis no són del tot concloents, i els picants no serien en cap cas essencials per a una bona alimentació. Algunes de les coses positives que aporten són:

·Presenten propietats antioxidants i antimicrobianes.

·Ajuden a estimular el metabolisme.

·Podrien produir millores a nivell circulatori.

·S’està estudiant l’impacte sobre la microbiota intestinal i el càncer.

Tanmateix, el picant estaria contraindicat en persones que pateixen d’úlcera d’estómac, gastritis, dispèpsia, acidesa d’estómac, còlon irritable o qualsevol altra malaltia de l’aparell digestiu que cursi amb inflamació. Tampoc està recomanat per a menors de sis anys, ja que els pot causar irritacions a nivell de l’aparell digestiu.

Sigui com sigui, la resposta normal davant d’un aliment picant no hauria de ser-ne l’acceptació, sinó el rebuig. El gust pel picant és doncs una sensació adquirida, és a dir, social, amb força lligams culturals.

Els homes tendeixen a estar més motivats per factors externs, com impressionar els altres; mentre que les dones estaven més interessades en la sensació de dolor.

I és que la capsaïcina (la molècula responsable de la sensació de picor) utilitza els mateixos receptors a la cavitat bucal que ho faria un menjar molt calent o quelcom que ens fes mal a la boca, així, quan mengem un aliment picant és com si literalment se’ns cremes la boca o ens clavessin una cosa punxant.

La setmana vinent veurem altres motius pels quals ens atrau el picant i us proposarem algunes receptes que incorporen aquest sabor.