75 anys del biquini

El nom de Micheline Bernardini segurament serà desconegut per la majoria de lectors, però va passar a la història de la moda ara fa 75 anys, quan l’enginyer automobilístic Louis Réard va presentar a la piscina de l’hotel Molitor de París un vestit de bany femení compost per uns sostenidors i una calça cenyida. Cap model no el va voler lluir perquè el veien indecorós per les seves reduïdes dimensions. Réard va haver de recórrer a una stripper de 19 anys, Bernardini, que aleshores treballava al Casino de París. El dissenyador va advertir que la desfilada del 5 de juliol del 1946 seria una bomba més potent que la que, cinc dies abans, els Estats Units havien fet detonar a l’atol de Bikini, en ple oceà Pacífic. D’aquí el nom.

És cert que algunes dones ja havien lluït abans un vestit de bany de dues peces (pantalons curts i samarreta escotada), però eren nedadores, i no ensenyaven el melic, que aleshores es considerava indecent. Fins i tot a l’antiga Grècia i a Roma, les atletes lluïen peces semblants al biquini, tal com mostren un bon nombre de mosaics. Però el biquini encara trigaria uns anys a popularitzar-se. Va ser gràcies a una encara jove Brigitte Bardot, icona eròtica i de la moda, quan el va començar a portar a la Costa Blava a la dècada dels anys cinquanta. La peça de bany es va convertir ràpidament en un símbol d’alliberament femení, i el cinema va contribuir no tan sols a normalitzar-ne la presència, sinó a convertir-la en un element icònic i protagonista per dret propi d’algunes pel·lícules. Així, a 007 contra el Dr. No, la primera cinta de James Bond, rodada el 1962, la imatge més recordada és la d’Ursula Andress (a la foto) sortint de l’aigua amb un biquini blanc i un cinturó amb un ganivet. 40 anys després, el 2002, Halle Berry la va homenatjar a la vintena pel·lícula de la saga, Mor un altre dia, encara que amb el biquini de color taronja. També a Lolita, la pel·lícula de Kubrick del 1962, el novel·lista Humbert (James Mason) s’enamora de l’adolescent que dona nom a la pel·lícula ( Sue Lyon) quan la veu prenent el sol en biquini al jardí de casa seva. Molts fans d’Star Wars també es van enamorar de la princesa Leia (Carrie Fisher) quan va canviar el seu característic pentinat d’ensaïmades per un sexi biquini daurat a El retorn del Jedi, el 1983. Com a peça de moda, el biquini s’ha anat adaptant a les tendències del moment en mida, escot, tirants i forma de la calça. La revista Sports Illustrated publica des del 1964 un número anual a l’hivern amb els dissenys del proper estiu i amb les models més importants del món. Aparèixer a la revista, i sobretot a la portada, és l’objecte de desig per a moltes models i el trampolí a la fama.

Per a aquest estiu, una de les tendències que fa furor a les xarxes socials és portar la part de dalt del biquini del revés. El biquini ha creat derivats com el tanga, el microquini, el triquini o l’sling biquini, i ha incorporat un gran ventall de teixits i materials. Una infinitat de variacions estilístiques que han demostrat com la peça, lluny de passar de moda, ha anat reinventant-se estiu rere estiu.