Tempestes d'estiu: l'episodi del riu Runer

Les tempestes són un fenomen violent per si mateix i generalment de curta durada. En zones de muntanya se solen formar tempestes aïllades a causa de l’escalfament del sòl a l’estiu, però també es poden organitzar en forma de línia de tempestes. Sota certes condicions, la mateixa tempesta es pot mantenir estacionària en un mateix indret i regenerar-se, fet que provoca precipitacions molt intenses durant algunes hores que poden desencadenar torrentades o inundacions catastròfiques, com va ser el cas de l’episodi de l’1 d’agost del 2008 a la frontera del riu Runer. Aquell dia, a partir de primera hora de la tarda van créixer nuvolades al vessant sud dels Pirineus. Es van generar diferents nuclis tempestuosos, entre els quals destaca el que va tenir origen a la zona de Sant Joan de l’Erm i va afectar de manera molt localitzada Sant Julià de Lòria. Les intenses pluges van provocar el desbordament del riu Runer, frontera física entre Andorra i Catalunya, així com d’altres torrents de la zona.

La infraestructura més afectada va ser la duana andorrana i les comunicacions amb Catalunya es van veure interrompudes. Sortosament no hi va haver cap ferit i les pèrdues materials es van valorar en uns 300.000 euros. L’acumulació de pluja enregistrada a l’estació meteorològica a la borda del Vidal, situada a la mateixa duana, va ser de 60 mm en una hora. Gràcies a les imatges del radar es va identificar com a la part més activa de la tempesta, situada sobre la frontera, s’hi van succeir dos màxims, corresponents a desenvolupaments convectius correlatius dins de la mateixa estructura, cosa que va confirmar el caràcter multicel·lular i intens de la tempesta, amb precipitació en forma de calamarsa. El desplaçament quasi estacionari d’oest a est, a causa del vent en alçada, sobre tot el curs del riu Runer junt amb l’elevada eficiència de la precipitació, foren factors determinants.

Laura Trapero

Investigadora d’Andorra R+I