Mites i realitats dels incendis forestals (I)

Ara que ja finalitza un altre fatídic estiu marcat per la tendència creixent en nombre d’incendis devastadors arreu del planeta, és un bon moment per tractar alguns dels mites i realitats al voltant d’aquest fenomen, tot esclarint algunes consideracions clau que permetin l’anàlisi crítica de l’estat de la qüestió.

1. Foc o incendi forestal, quina és la diferència?

El foc forestal és una pertorbació natural inherent de molts ecosistemes; especialment del mediterrani però també dels de muntanya. Tal és així que el foc pot arribar a ser tan beneficiós per a l’ecosistema com l’aigua de maig.

Fent un símil amb altres fenòmens naturals, el foc correspon al floc de neu o a la gota d’aigua d’un ruixat, mentre que l’incendi s’equipara amb l’allau o la inundació, respectivament. La diferència entre foc i incendi és, doncs, la magnitud. Com més quantitat de foc, més intensitat i virulència expressarà l’incendi.

Així doncs, els incendis d’alta intensitat acostumen a ser perjudicials per a l’ecosistema, mentre que els de baixa intensitat poden tenir un efecte neutre o inclús beneficiós pels cicles naturals i la biodiversitat associada al bioma.

2. “El foc és cosa nostra, sense humans s’han acabat els incendis.”

El problema no és el foc en sí, sinó l’alteració del règim natural d’incendis de cada ecosistema. De fet, pot ser igual de perjudicial tant l’augment com la disminució de la freqüència natural d’incendis d’un territori.

Analitzant l’estadística de la causalitat d’incendis al context mediterrani, salta a la vista que la majoria d’ignicions són fruit de l’acció i activitat humana; negligències, intencionades i accidentals. Ara bé, deixant el factor humà de costat, s’observen d’altres fonts d’ignició incontrolables com els llamps, els volcans o els meteors. Per tant, si bé podem reduir les ignicions antròpiques, les naturals sempre seran patents. Això fa pensar que complementàriament a les ignicions, cal centrar el focus sobre el risc de propagació del foc pel territori.

Com més quantitat de vegetació i més seca estigui, més virulència o intensitat expressarà l’incendi. La intensitat és una mesura cabdal, ja que permet estimar la severitat o grau de mortalitat que l’incendi genera sobre la vegetació afectada, així com la capacitat de resposta i la probabilitat d’èxit dels dispositius d’extinció; tal com veurem la setmana vinent a la segona entrega d’aquest article.