La targeta SIM compleix 30 anys
La SIM està formada per un microprocessador i un sistema operatiu que proporcionen accés segur a la xarxa mòbil
La primera SIM tenia les mides d'una targeta de crèdit
Aquest any s’han complert tres dècades del llançament de la primera targeta SIM comercial del món, creada pel grup tecnològic de seguretat alemany Giesecke+Dvrient (G+D), que la va entregar a una empresa de telecomunicacions finlandesa per començar a vendre-la.
Tot i ser el 1991 l’any en què va començar a utilitzar-se aquest tipus de targetes, les tecnologies que la sustenten es van desenvolupar diversos anys abans de la seva arribada al mercat. L’empresa G+D va registrar la primera patent el 1968. Temps després, el 1989, aquestes targetes SIM inseribles i intercanviables es van definir i es van estandarditzar, i el 1990 es va produir una fita amb la presentació de l’estàndard SIM Toolkit, que permetia estendre les funcions entre la targeta i un telèfon GSM (acrònim de Global System Mobile).
La SIM està formada per un microprocessador i un sistema operatiu que proporcionen accés segur a la xarxa mòbil. Per poder utilitzar aquests xips són necessàries les xarxes GSM i aquestes, al seu torn, necessiten una manera d’identificar els usuaris mitjançant el número de telèfon i dispositiu a fi de poder realitzar i rebre trucades. D’aquesta manera, les targetes SIM inclouen el número d’identificació de l’àrea local i la seva clau, així com dades de l’operador necessàries per poder estar en contacte amb altres usuaris, ja sigui per trucades de veu o per SMS.
Amb el temps, les targetes SIM s’han anat transformant, adaptant-se als dispositius i fent-se cada vegada més petites. Depenent de l’antiguitat del telèfon podem trobar-les de diferents mides.
Les SIM originals, amb una mida similar a la d’una targeta de crèdit, ja no s’utilitzen. Eren grans (85,6 per 55,98 mil·límetres) i tenien poca capacitat per guardar contactes o missatges. La seva successora va ser la miniSIM, que actualment es coneix com a SIM. El seu format estàndard era de 25x15 mil·límetres i cabia en la totalitat de dispositius. No obstant això, el 2003 es va desenvolupar una targeta encara més petita, microSIM, de 15x12 mil·límetres.
L’última a arribar a la majoria d’smartphones va ser la nanoSIM, d’una mida encara menor (12,3 x 8,8 mil·límetres). Va ser el 2012 quan es va implementar a gairebé tots els telèfons i amb aquesta els fabricants podien optimitzar l’espai del hardware dels dispositius. Amb aquesta evolució també va créixer la capacitat per guardar informació.
Actualment, la majoria de fabricants tecnològics opten per crear telèfons amb opció MultiSIM, que ofereixen la possibilitat que els usuaris puguin utilitzar un únic terminal amb algunes d’aquestes targetes, situació que es tradueix en diferents números de telèfon que conviuen en un mateix aparell.