La guineu, un animal també d'hivern

De nom guineu o guilla, aquest animal carnívor pertany a la família del cànids, igual que el llop i que el gos domèstic. En ser un animal popular, el seu aspecte és prou conegut. El nom científic és Vulpes vulpes i el seu origen significa també guineu en llengües indoeuropees.

Destaca el seu pelatge dens, brillant, marronós i lleugerament rogenc, que culmina en una llarga i pomposa cua que arriba a fer fins a 45 centímetres. El pèl del ventre i de l’extrem de la cua, però, acostuma a ser blanc. El cos fa prop d’un metre de llargada i pot pesar entre quatre i set quilos. Destaquen un parell de característiques típiques: el musell allargat i punxegut i les orelles llargues i triangulars.

Habita preferentment a les zones boscoses, encara que també se la pot trobar en zones obertes com clarianes, prats i pastures, o fins i tot prop de zones urbanitzades. Tot i que la podem veure de forma esporàdica durant el dia, té un comportament més aviat crepuscular i nocturn; és aleshores que aprofita per caçar les seves preses. De dia sol mantenir-se amagada entre la vegetació o al seu cau. La guineu és un animal discret i solitari, tot i que no existeix una norma general de les seves relacions socials. L’època de zel és entre desembre i gener. Després de cinquanta dies de gestació, neixen les cries, que pesen uns cent grams i que són alletades de sis a vuit setmanes.

Es tracta d’un animal adaptat a diversos ambients, relativament abundant i amb unes poblacions estables. Si podem trobar la guineu en multitud d’hàbitats diferents no és de casualitat. És l’alta capacitat que té per ingerir gairebé tot tipus d’aliments el que en fa una espècie ubiqüista. S’alimenta de mamífers de talla mitjana i petita, peixos, aus, invertebrats, fruits, deixalles humanes, etcètera.

La guineu està ben representada a gairebé tots els continents: Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. A Andorra és una espècie comuna. S’ha detectat tant al fons de vall com a les zones més altes del Principat, prop dels 2.800 metres d’altitud. S’ha de dir que la guineu, com el llop, ha suscitat un bon grapat de faules i llegendes. Molts pobles han mantingut la creença que pronunciar el seu nom atreia la mala sort.

(Article extret de la revista Hàbitats núm. 11, publicat el 2005).

Andorra Recerca + Innovació