Com es formen les muntanyes: els volcans (II)
Quan les dues plaques són oceàniques només la part més alta dels volcans arriba a sortir a la superfície i es forma el que anomenem arc d’illes
Erupció a l'illa canària de la Palma
En l’últim article vam explicar que quan dues plaques tectòniques s’aprimen i se separen l’astenosfera puja, es forma magma i surt en forma de volcans al límit entre les dues plaques. Però si en alguns punts de la Terra les plaques tectòniques se separen i es forma nova escorça, en d’altres indrets les plaques hauran de xocar i l’escorça destruir-se.
Quan dues plaques xoquen, la més densa (normalment una placa oceànica) subdueix –s’enfonsa– per sota de la menys densa (normalment una placa continental). A mesura que es va enfonsant, la placa més densa provoca una fusió de les roques que es converteixen en magma, i surt en forma de volcans sobre la placa continental, formant una serralada de volcans paral·lela al límit de les plaques. Així s’han format –i segueixen creixent– serralades com la dels Andes, en la qual la placa de Nazca s’enfonsa per sota de la placa Sud-americana.
Quan les dues plaques són oceàniques només la part més alta dels volcans arriba a sortir a la superfície i es forma el que anomenem arc d’illes. En són un exemple les illes del Japó o les Filipines, entre d’altres. Les zones de subducció de plaques presenten la sismicitat més important del planeta.
Per últim, parlarem d’un tipus de volcans que no es formen als límits entre plaques tectòniques, s’anomenen volcans intraplaca. Aquests volcans es formen per moviments de convecció ascendents a l’astenosfera, que generen magmes que surten a la superfície en forma de volcans. La zona de convecció és fixa, mentre que la placa on es formen els volcans es mou per sobre d’aquest punt fix, de manera que trobem una sèrie de volcans alineats on els més recents i actius es troben sobre el punt calent (hot spot en anglès), i els més allunyats d’aquest punt estan més erosionats i fins i tot submergits sota el mar.
L’exemple típic d’aquest tipus de vulcanisme és el de les illes Hawaii, però un altre exemple el trobem més a prop de casa nostra, a les illes Canàries. Les illes més antigues, Lanzarote i Fuerteventura, es troben a l’extrem oriental de l’arxipèlag i estan ja molt erosionades, mentre que les més recents, La Palma i El Hierro, es troben a l’extrem occidental i en el cas de La Palma existeix un vulcanisme actiu, com hem pogut observar els últims mesos.