La febre de Wordle
La raó per la qual aquest petit joc no té milers de funcions o tones d’anuncis, i que tampoc no enviï notificacions constantment perquè l’usuari jugui una vegada i una altra, és perquè va ser ideat per una persona que només volia entretenir-se
És molt probable que en els últims dies hagueu vist persones que comparteixen quadrats verds, grisos i grocs en xarxes socials com Twitter o Facebook, o alguns amics que en les seves històries d’Instagram fan gala haver endevinat unes paraules, seguides d’alguns números al final.
Això significa que aquests usuaris estan enganxats a Wordle, un joc d’endevinalles disponible en diferents idiomes que planteja un nou repte cada dia. La mecànica és simple però també addictiva, i permet al jugador lluir les seves fites en línia si ho fa bé. D’aquí que la seva popularitat s’hagi estès com la pólvora.
Igual que altres fenòmens similars –com Flappy Bird, que en el seu moment va arribar a milions de persones–, Wordle basa el seu èxit en la facilitat d’ús i en una caracterització esquemàtica. S’hi pot accedir des de qualsevol navegador i funciona molt bé tant en dispositius mòbils com tauletes o ordinadors.
El joc funciona així:
–En obrir-se apareix una quadrícula en blanc de 5x6 i a sota hi ha un teclat virtual. A cada casella hi ha amagada una lletra i en cada línia, una paraula. Quan escrigueu una paraula de cinc lletres, haureu de pressionar Enter al teclat virtual per enviar l’intent.
–Si la lletra es torna verda, significa que la lletra està en la paraula i també en la posició correcta.
–Si la lletra es torna groga, significa que està en la paraula però en el lloc equivocat.
–Si la lletra és grisa, no és part de la paraula.
Aquestes pistes són més que suficients per endevinar la paraula. Però el joc també ajuda ressaltant les lletres que s’han fet servir al teclat. Una mateixa lletra es pot repetir però aquesta dada no està indicada pel sistema.
La raó per la qual aquest petit joc no té milers de funcions o tones d’anuncis, i que tampoc no enviï notificacions constantment perquè l’usuari jugui una vegada i una altra, és perquè va ser ideat per una persona que només volia entretenir-se.
I sí, literalment. El seu creador és un enginyer de programari que treballa a Reddit i va crear el joc perquè a ell i a la seva parella els encanten els jocs de paraules. El seu nom és Josh Wardle i va llançar Wordle l’octubre de l’any passat. Fins a novembre, unes 90 persones hi havien jugat. A dia d’avui, ja té centenars de milers de participants.
Wordle només consisteix en una paraula per dia i jugador. Les partides (si se les pot anomenar així) duren uns tres minuts de mitjana, per la qual cosa el joc es converteix en una rutina accessible per a qualsevol moment del dia, sense risc que creï addicció.
Tot en el disseny del lloc web de Wordle està destinat a fer l’experiència més fàcil, inclosa la possibilitat de compartir els resultats a través de les xarxes d’una manera amena. Al contrari del que és comú en aquests casos, quan s’ha d’iniciar sessió per compartir resultats, Wordle genera una imatge que es pot copiar i enganxar fàcilment i sense pèrdua de dades.
No hi ha restriccions en la competència en línia, i a no permetre que es jugui més d’una partida per dia, la competència se centra més en “això és el que vaig obtenir” que “ho vaig fer millor que tu”.