Per què menjo si no tinc gana? (I)
Pot ser que tinguem gana emocional i que darrere d’aquesta acció hi hagi una emoció en comptes d’una necessitat física.
La gana emocional no aporta sacietat després de menjar
No sempre que mengem és per gana real. Pot ser que tinguem gana emocional i que darrere d’aquesta acció hi hagi una emoció en comptes d’una necessitat física.
La gana real és un instint fisiològic i de supervivència, és una necessitat per viure, estar nodrits i sans. La regulació d’aquesta gana és molt complexa i hi intervenen moltes reaccions químiques, hormonals, físiques... Però a grans trets, és aquella gana física. És una sensació que apareix de manera lenta i progressiva i el cos ens va avisant que comença a tenir aquesta gana, ja sigui amb sorolls estomacals, sensació de fatiga o fins i tot malestar.
Una característica d’aquesta gana és que una vegada apareix, podem ajornar-la, és a dir, podem escollir esperar a menjar (per exemple, si estem fent una tasca molt important, podem esperar a acabar-la). I una vegada mengem, aquesta sensació de gana desapareix, ens sentim tips, saciats i satisfets.
En canvi, la gana emocional és una necessitat que apareix de sobte, sense previ avís i d’una manera imperiosa. Normalment, aquesta gana es decanta per un aliment o un grup d’aliments en concret. És una força major que t’exigeix menjar una cosa determinada. Contràriament a la gana real, una vegada ingerim aquest o aquests aliments, no tenim sensació de sacietat, és difícil d’aconseguir aquesta satisfacció. De fet, moltes vegades parar de menjar és deu a una sensació de pesadesa o malestar.
La gran pregunta que ens podem fer arribats a aquest punt és: cóm puc saber si tinc gana real o gana emocional? Doncs amb una simple pregunta podem fer-nos una idea de quin tipus de gana tenim. Ens menjaríem una poma? Si és gana real ens la menjaríem gustosament per calmar aquest forat a la panxa. Si és gana emocional, segurament no serà l’aliment que més ens pugui venir de gust.
La gana emocional és habitual i no ha de ser negativa. El problema sorgeix quan el menjar cobra una funció principal en la gestió de les emocions. Cal tenir en compte que aquestes tant poden ser positives com negatives.
*XÈNIA SINFREU BERGUÉS
Dietista-nutricionista
Núm. col·legiada 2.026