Per què menjo si no tinc gana? (ll)

Culturalment sempre hi ha hagut situacions en les quals conscientment o inconscientment associem el menjar a una emoció, per exemple, en el cas dels aniversaris o festivitats o fins i tot en el fet de regalar un aliment com una caixa de bombons com a símbol d’estima o agraïment.

La gana real i la gana emocional són els dos tipus principals. Però n’hi ha més:

–Gana visual: és el que comunament coneixem com menjar pels ulls. En aquest cas és igual que estiguem saciats o no, o que tinguem ganes de menjar o no, ja que aquest tipus de gana s’activa visualment. Aquesta gana la podem detectar fàcilment en els anuncis de la televisió o les fotos de les revistes. En aquestes fotografies, les hamburgueses són perfectes, sucoses i vistoses.

–Gana auditiva: és aquella que es produeix pel soroll dels aliments. A qui no li ha passat de sentir una barra de pa trencar-se, sentir aquell cruixit de la crosta i començar a salivar? O no heu pensat mai que si us mengéssiu una patata fregida o una galeta sense aquell soroll cruixent característic, no seria el mateix?

–Gana de tacte: no és més que sentir satisfacció de menjar amb les mans. Mares i pares del planeta, quantes vegades haureu repetit la frase: no mengis amb les mans! Segur que a vosaltres també us passa que la pizza o les patates fregides no són tan bones amb una forquilla.

–Gana olfactiva: és aquella que es produeix per l’olor dels aliments. L’olfacte és capaç de crear una sensació de gana encara que no sigui real. Recordeu l’olor de crispetes abans d’entrar al cinema?

–Gana cel·lular: aquesta és una gana que ens genera el cos per sobreviure, és una necessitat per mantenir-se viu i que les cèl·lules del nostre cos puguin funcionar correctament. Un exemple molt clar seria el cas de trobar-nos en ple agost a Sevilla a les dues del migdia. El que ens demanaria el cos és aigua o alguna cosa fresqueta. Els avisos del cos davant aquest tipus de gana són fatiga, marejos, mal de cap...

–Gana de cor: és aquella associada a l’amor, a la nostàlgia, al record... Aquelles galetes que preparava l’àvia, aquelles llenties de la mare... Són aliments o plats que no és que no ens agradin, però que ens els mengem més per record que per preferència.

Amb quin tipus de gana us heu sentit més identificats? Us convido que quan mengeu ho feu amb consciència, i us pareu un momentet a analitzar quines sensacions esteu tenint, quins sentiments i sobretot si realment teniu gana física o és un dels altres tipus de gana d’incògnit.

*XÈNIA SINFREU BERGUÉS

Dietista-nutricionista

Núm. col·legiada 2.026