L'alimentació conscient

La majoria de nosaltres no seguim el que es coneix com a alimentació conscient. Sovint, l’esmorzar és un tràmit mentre es repassa l’actualitat a les xarxes socials. L’hora del dinar consisteix en un descans de la feina durant el qual cal anar amb presses, o un moment que s’acompanya amb el telenotícies o una sèrie. I el fet de picar entre hores es realitza de forma automàtica mentre s’està en altres coses. Tot plegat ens pot empènyer a caure en patrons d’alimentació disfuncionals. Aquí entra el paper de l’anomenat mindful eating.

Aquest corrent procedeix del moviment mindfulness, que es basa en la idea de ser present a cada moment del dia. En relació amb això, l’alimentació conscient consisteix a parar atenció i gaudir plenament d’aquesta activitat, el moment de menjar, evitant distraccions i degustant els aliments. D’aquesta manera s’evita l’excés d’estímuls, que poden resultar perjudicials, i l’organisme es manté conscient, per la qual cosa es reforça la sensació de sacietat.

Menjar d’aquesta manera permet establir una relació molt més saludable amb el que degustem. Entre alguns dels efectes positius que s’obtenen hi ha un millor control del pes o el desenvolupament de la concentració.

També comporta beneficis que afecten el pla psicològic i redueixen l’estrès o l’ansietat. Quan mengem amb atenció estem en contacte amb l’aliment perquè la ment no està distreta, no pensa en altres coses. Ens podem concentrar en l’aspecte, la textura i el gust del que mengem.

L’alimentació conscient és una fórmula sovint recomanada pels professionals en casos relacionats amb objectius de pèrdua de pes, així com per a persones que pateixen trastorns relacionats amb l’alimentació. En aquest sentit, és molt important que tots aquells que vulguin perdre pes parin atenció a l’experiència, les emocions, les sensacions físiques i les conductes que tenen lloc abans, durant i després de l’àpat.

Una de les raons per les quals l’hàbit de menjar de manera inconscient pot afectar l’augment de pes té a veure amb la leptina, una hormona que no se segrega quan es mecanitza el fet de menjar. I és la responsable d’indicar al cervell la sensació de sacietat. Per això es vincula de manera directa amb l’obesitat.