La primavera l'al·lèrgia m'altera

L’arribada de la primavera fa que aflorin les al·lèrgies. Les temperatures més altes han fet que la floració s’acceleri, i n’hem trobat moltes els mesos de gener i febrer. Tot apunta que aquest any serà més greu que altres anys.

La majoria de gent té al·lèrgia a les gramínies. A aquesta família pertanyen tots els cereals, de gran importància en l'alimentació humana, les pastures, les canyes i els bambús. Les reaccions al·lèrgiques són una resposta de l’organisme a un cos estrany (al·lergen). Habitualment es produeixen alliberant substàncies químiques, com la histamina. Tots coneixem els símptomes: esternuts, mocs o que ens plorin els ulls.

És molt difícil prevenir els efectes de l’al·lèrgia, ja que encara que tanquem les finestres de nit –o quan viatgem en cotxe–, que evitem tallar la gespa, sortir a la terrassa, estendre la roba a l’exterior o que controlem els nivells de pol·len del nostre entorn, hem de sortir inevitablement a fora, on el pol·len és present.

El diagnòstic és fàcil, perquè els efectes de l’al·lèrgia són prou coneguts. Molt sovint és recomanable fer proves cutànies, anàlisi de sang dels anticossos dels al·lèrgens o proves d’exposició controlada per saber a quins al·lèrgens som més propensos.

En la majoria de casos, el tractament és el mateix: prendre antihistamínics, que són fàrmacs que bloquegen l’acció de la histamina, que és la substancia química que provoca les reaccions al·lèrgiques. Curiosament, entre els inhibidors de la histamina, en aquest cas, del tipus H2, s’utilitzen productes per evitar la secreció de l’àcid clorhídric, entre els quals trobem medicaments com l’omeprazol.

Però els antihistamínics que s’utilitzen per evitar els efectes de l’al·lèrgia són els del tipus H1. Boquegen la secreció lacrimal i salival. Hi ha diferents generacions, i cada generació evita una mica més un dels efectes secundaris més freqüents dels antihistamínics, la somnolència.

Els de primera generació provoquen molta son, com la difenhidramina (Biodramina) o la doxilamina (Dormidina). Com podreu comprovar, els efectes secundaris tenen més importància que l’efecte sobre les al·lèrgies.

La segona generació no té aquest efecte tan sedant. En aquest grup trobem l’ebastina (Ebastel).

Però els de tercera generació són, sens dubte, els que provoquen menys somnolència. Aquí trobem la cetrizina (Zyrtec), la loratidina (Clarytine) o la bilastina (Ibis/ Bilaxten). També hi ha tòpics o oftàlmics com l’azelastina (Afluon).

Tenim moltes armes per combatre les al·lèrgies, però cada vegada apareixen més persones amb aquests símptomes. L’augment de les temperatures fa que es produeixin fins i tots en èpoques de l’any en què abans no passaven.

*CA L’APOTECARI