La zostera marina té qualitats nutritives úniques
Aquests dies estem vivint la inestabilitat d’alguns productes bàsics, com ara els aliments, a causa de la guerra a Ucraïna. El fet d’explorar nous mitjans de conreu i noves possibilitats d’alimentació ens pot obrir la porta d’abaratir costos i aprofitar, per exemple, la gran extensió que és el fons marí, a mesura que anem desenvolupant i perfeccionant la tecnologia de què disposem.
Qui sap si en pro de la sostenibilitat i el medi ambient, en un futur no gaire llunyà el mar es convertirà en el nostre rebost principal, com una font importat d’hidrats de carboni, i integrant nous productes i aliments a la dieta humana que encara continuen ocults com a grans tresors sota el mar.
Una possibilitat molt real és la zostera marina, una gramínia marítima. Es diu que totes les plantes terrestres primer van ser marines, i sabem que aquesta és una forma de gramínia que fa anys va passar del mar a la terra, es va adaptar a viure emergida (reproduint-se per flors i llavors), però que després va tornar de nou al mar, on va continuar evolucionant de forma submergida.
Aquesta és una de les quatre espècies fanerògames (plantes que produeixen llavors) marines que existeixen a Europa, i es pot trobar des del sud d’Espanya fins al cercle Polar Àrtic. Totes elles són salvatges i creixen de manera natural. Els indis seri de Sonora (Mèxic) ho sabien i aprofitaven quan les ones portaven aquesta vegetació a la riba per recol·lectar-ne els grans, que posteriorment consumien com a cereal.
Per primera vegada s’ha aconseguit conrear de manera controlada, i gràcies a això s’ha pogut determinar la seva viabilitat per al consum humà, i s’ha categoritzat a més com a aliment molt interessant per les seves qualitats nutritives úniques. Coneguda també com a seda de mar, arròs marí o simplement cereal marí, la zostera marina té interès tant des del punt de vista nutricional com gastronòmic.
El seu nom, zostera, deriva de la paraula grega zoster, que significa faixa. Està a mig camí entre l’arròs i els llegums, tant organolèpticament com nutricionalment. Es tracta d’un gra molt més dens i ferm que altres cereals, similar a l’arròs integral o la quinoa, però amb uns matisos aromàtics vegetals iodats i salins.
La setmana vinent examinarem les seves propietats.
*MARC GIL
Dietista