Es tracta d'un cultiu de baix cost i alta productivitat
Avui continuem repassant les propietats de la zostera marina, una planta que, a més, es pot aprofitar amb la seva fina pela, tal com passa amb l’arròs integral, suposant una aportació interessant a la dieta. Així mateix, la part sobrant de la planta pot ser utilitzada com a palla. Aquest vegetal també podria cuinar-se com un arròs o una pasta, o triturar-lo per obtenir farina.
En un estudi comparatiu amb l’arròs, l’ordi, la civada, el blat i el blat de moro, es va determinar que el cereal marí conté una major quantitat de proteïnes d’alta qualitat (13%), hidrats de carboni (82%) –dels quals la major part és midó (un 50%)– i una petita quantitat de greixos vegetals (2%), principalment omega 3 i omega 6. També conté una alta concentració de vitamines del grup B, i vitamines A i E, més elevada que en els cereals terrestres convencionals. També destaca per una important proporció de glucosa, que li confereix un gust més dolç que altres cereals.
Les seves proteïnes contenen bons nivells de lisina, l’aminoàcid que normalment escasseja en els cereals, i bones dosis de triptòfan. Paral·lelament, aporta una bona quantitat de minerals. Tot plegat contribueix a fer que la zostera marina tingui un perfil nutricional que no trobem en els cereals terrestres.
En un altre ordre de coses, el cultiu d’aquesta planta és de caràcter sostenible. La zostera marina no requereix l’ús de pesticides perquè no existeixen plagues ni pateix malalties, i tampoc necessita fertilitzants o nutrients addicionals si es fa circular l’aigua de mar en la qual creix. A més, es tractaria d’un cultiu d’alta productivitat i baix cost, ja que estem parlant d’una planta perenne que no fa necessària la ressembrada.
Gràcies a la producció d’oxigen subaquàtic i a la fixació del substrat, amb la zostera marina s’evita l’erosió del fons marí, a l’hora que és una gran generadora i protectora de la biodiversitat del fons oceànic. Les diferents espècies troben allí un refugi a resguard de l’onatge, i un hàbitat destacable per a la reproducció.
Ara haurem d’esperar per veure si realment el cultiu d’aquesta planta continua endavant i si finalment la introduïm en les nostres receptes...
*MARC GIL Dietista*