La nutrició dels nadons (II)

Durant l’alimentació complementària del nadó hi ha una sèrie d’aliments a evitar:

–Sal: els seus ronyons no estan preparats per processar-la i és innecessària.

–Carn vermella: té un excés de proteïna i pot ser difícil de mastegar i de digerir.

–Làctics: no són necessaris perquè ja s’està ingerint llet materna i aporten un excés de proteïna. En cas de no prendre llet materna, la llet de fórmula és la més adequada, ja que conté els nutrients que necessiten els nadons i no els animals d’una altra espècie.

–Espinacs, bledes o remolatxa, pel contingut en nitrats.

–Peixos grans pel seu contingut en mercuri: tonyina, lluç, peix espasa, emperador.

–Tota mena de productes processats: galetes, embotits, pa refinat, brioixeria, patates de bossa, fregits, pans amb additius afegits…

–Sucs de fruita (naturals o envasats) pel seu alt contingut en sucres.

–Sucre, mel (risc de botulisme), edulcorants i altres endolcidors.

En quin format cal donar els aliments?

Hi ha diferents opcions i és important que cada família se senti còmoda amb el que decideixi. Una de les pràctiques més actuals és el baby lead weaning, que consisteix a oferir aliments en el seu estat més natural possible en trossos perquè el nadó pugui agafar-los amb les mans i, així, menjar i experimentar sol. A més, d’aquesta manera coneixerà els aliments reals i serà capaç d’identificar-ne el gust, la forma, la textura i el color. És interessant oferir dos o tres aliments o tipus de fruita diferents i que ell triï el que més li ve de gust; de seguida aprenen a reconèixer i a triar el que volen!

Cal tenir en compte que, quan comencen a menjar, sovint tenen arcades de manera natural, i això no vol dir que s’ofeguin. Quan passa això, cal tenir paciència i deixar que ho gestionin ells sols. Intervenir en aquestes situacions és contraproduent i podríem complicar la situació.

Quan els donem farinetes, la capacitat d’experimentar i de reconèixer els aliments es perd. Triturar els aliments, però, és una opció que pot ser pràctica en alguns moments i evita que els pares pateixin per si el nen s’ennuega.

No és necessari posicionar-se d’un costat o l’altre ni fer-ho sempre de la mateixa manera. Es poden combinar les dues opcions tenint en compte que, quan donem triturats, no tenen l’oportunitat de practicar l’habilitat de mastegar. Per evitar que quan els donem aliments sòlids s’ho empassin directament, els hauríem d’oferir l’oportunitat de mastegar algun aliment cada dia en algun moment. Per exemple, per començar podríem oferir-los alguna fruita de les més toves a trossos al matí i a la tarda. I, al migdia i al vespre, patata aixafada o crema de verdures.