El borinot: un pol·linitzador sibarita
Viuen en colònies reduïdes, d’entre 30 i 400 exemplars
Escullen les flors més adequades i riques en pol·len
El borinot (Bombus terristris) pertany al grup dels apoïdeus i dins d’aquest a la família dels àpids. És de color negre amb dues bandes grogues i una blanca al final de l’abdomen i recobert de pèl per tot el cos. Pot arribar a assolir una mida d’uns 40 mm tot i que té un cap petit amb una llengua curta. Posseeix un parell d’antenes amb una funció tàctil i olfactiva. Com tots els insectes té tres parells de potes, de les quals cal destacar la presència d’uns petits receptacles en forma de cistella situats a la tíbia del parell posterior. Aquestes estructures les usen per emmagatzemar i transportar el pol·len ja amassat i barrejat amb saliva.
El nom de terristris es deu a la seva capacitat per nidificar a terra, on pot arribar a excavar fins a un metre de fondària o fins i tot aprofitar alguns caus fets per micromamífers.
A diferència de molts tipus d’abelles que viuen en eixams de fins a 80.000 individus, els borinots també viuen de forma social, però en colònies més reduïdes, d’entre 30 i 400 exemplars.
La femella es desperta a la primavera, després d’un període d’hibernació i, a diferència d’altres espècies, es desenvolupa i s’organitza tota sola, tot construint i preparant el cau per nidificar mitjançant molsa, fulles o herbes. Posteriorment l’omple de nèctar i pol·len que servirà per alimentar les cries. Un cop neixen les primeres obreres, aquestes s’encarregaran d’alimentar les noves larves que aniran creixent gràcies a una alimentació més bona. Al final de l’estiu naixeran els mascles, que es diferenciaran per la major grandària de les antenes; la seva funció serà fecundar les noves reines. Aquestes aixecaran el vol i aniran a buscar nous caus per iniciar el seu cicle natural.
L’altre aspecte que cal destacar dels borinots és la seva capacitat pol·linitzadora, ja que a més de disposar d’una sèrie d’òrgans i sentits molt ben adaptats per dur a terme aquesta funció, presenten un comportament i una capacitat d’aprenentatge excel·lents que els permeten escollir i manipular les flors més adequades i riques en pol·len; són uns autèntics sibarites. Gràcies a aquesta habilitat, és coneguda la seva utilització en alguns cultius, com els tomàquets o fruiters, perquè actuïn com a agents pol·linitzadors.
La importància dels pol·linitzadors és vital, doncs s’estima que són els responsables de la reproducció sexual del 80% de les plantes vasculars terrestres (IPBES 2016) i cal tenir present que estudis recents adverteixen d’una davallada generalitzada a nivell mundial.
(Article extret de la revista Hàbitats núm. 13, publicat al 2006)
*Andorra Recerca + Innovació