Els beneficis de la cua de cavall

La cua de cavall és una de les plantes medicinals més reconegudes i la vinculem fàcilment a les seves propietats diürètiques, però també té altres beneficis significatius.

S’han trobat fòssils vegetals de cua de cavall del període carbonífer, és a dir, de fa uns 300 milions d’anys. El seu origen se situa a Euràsia, Amèrica del Nord i part d’Àfrica i d’allà es va anar estenent. Actualment, es cultiva principalment a Europa. Creix sobretot en zones arenoses i humides.

La part medicinal de la planta són les tiges aèries assecades al sol. Podem trobar diferents presentacions comercials com: planta seca trossejada, extractes i tintura.

Entre els seus principis actius destaquen nombrosos flavonoides, tanins gàl·lics, esterols, àcid benzoic, carotenoides, sals minerals –sobretot silícica (60-80%), però també potàssica, magnèsica i manganèsica–, àcid cafeïc, àcid equisetòlic, manitol i inositol, i traces d’alcaloides, entre d’altres.

La cua de cavall té propietats diürètiques, pels seus flavonoides i sals potàssiques i remineralitzants. A més, està especialment indicada en anèmies secundàries posthemorràgiques per les seves sals minerals.

D’altra banda, contribueix al manteniment del col·lagen, augmentant l’elasticitat dels teixits, millorant l’estat de pell, ungles i cabell. En aquest cas, cal prendre l’extracte sec, perquè el silici és poc soluble en aigua i en infusió no el podríem aprofitar. Finalment, per via externa té propietats astringents i hemostàtiques (tallen el flux de sang).

Per les seves propietats diürètiques, està indicada en cas de retenció de líquids o infeccions lleus de les vies urinàries, ja que ajuda a incrementar l’elaboració i excreció d’orina al voltant d’un 30%. Per aquest motiu, també és molt usada en dietes d’aprimament per ajudar a eliminar toxines.

És aconsellable en persones amb problemes ossis, osteoporosi o després d’una fractura per la gran quantitat de silici orgànic que conté. Es tracta d’un mineral que ajuda a reparar els ossos i contribueix al manteniment de tendons i articulacions. Millor en forma d’extracte sec.

També està indicat en cas d’hemorràgies, com hemorroides o metrorràgies (sagnats fora del cicle menstrual) per les seves propietats astringents i per evitar, així, anèmies secundàries.

Pel que fa a precaucions a tenir en compte, no s’han observat problemes quan forma part d’infusions amb altres plantes. Si només són tisanes de cua de cavall no s’haurien de superar les tres infusions diàries i no més de sis setmanes seguides. En aquest sentit, el silici podria comportar problemes gastrointestinals i les traces d’alcaloides poden arribar a resultar tòxiques. A més, la seva acció diürètica pot comportar pèrdua excessiva de minerals.

La cua de cavall sí que està contraindicada en cas d’embaràs, perquè els alcaloides poden induir al part per una acció oxitòcica. Tampoc es recomana durant la lactància.

També cal evitar el seu consum en cas d’hipotensió, nivells baixos de potassi, insuficiència renal o si es prenen medicaments per al cor o la hipertensió, que ja promouen la diüresi.