L'eix entre l'intestí i el cervell (II)

Tal com vam poder veure la setmana passada, les nostres emocions en general i el nostre estat d’ànim en particular van molt lligats a l’intestí. De fet, hi ha un munt de frases fetes que ens ho corroboren. Heu sentit l’expressió tenir papallones a l’estómac o encongir-se l’estómac davant d’una situació trista o desagradable? O, si tenim una presentació molt important a la feina, no us ha passat que us passeu el matí amb moltes ganes d’anar al lavabo? Ja veieu que sense adonar-nos-en fem aquesta relació intestí-cervell en el nostre dia a dia. Penseu també que aquesta comunicació flueix en els dos sentits. De la mateixa manera que l’intestí parla al nostre cervell, el nostre cervell també passa informació a la microbiota. Hi ha evidència científica que els bacteris intestinals tenen la capacitat de modificar i/o alterar el nostre comportament.

Hi ha situacions en les quals el cos ens demana menjar alguna cosa en concret. En realitat no és el cos, sinó els bacteris, els que ens fan aquesta petició. I ho fan sàviament, ja que la seva funció és sobreviure. Els bacteris són molt espavilats i ens faran una petició formal d’aquells aliments que a ells més els interessin.

Així doncs, si tenim un sobrecreixement bacterià (és a dir, si hi ha més bacteris dels que hi hauria d’haver) sentirem més ansietat o més ganes de menjar. En altres paraules, si hi ha més bacteris haurem d’esforçar-nos per alimentar-los a tots.

Però anem a allò més pràctic. Ens interessa estimular la producció de serotonina i dopamina, això és clar. Però, com ho podem fer? A través de l’alimentació podem estimular aquesta producció: els fruits secs, les llavors, el plàtan, la xocolata de més del 85% de cacau, el te verd, els llegums, els fruits vermells... I cal recordar sempre que l’exercici físic i la música també ens ajuden a augmentar aquesta producció.

*XÈNIA SINFREU BERGUÉS

Dietista-nutricionista

Núm. col·legiada 2.026