Qué és una Reserva de la Biosfera?
Aquesta figura va néixer i fou adoptada per la Unesco durant els anys 70 a través del programa L’Home i la Biosfera
Avui dia, la majoria de la gent ha sentit a parlar de les reserves de la biosfera. Tot i donar per suposat que són figures en favor del medi ambient i la sostenibilitat, un cop s’entra en el seu rol, la gent ja no sap ben bé què respondre.
Tenint en compte que durant els últims 50 anys la importància d’aquest concepte s’ha incrementat i s’ha difós fins arribar a 727 reserves mundials, representant una àrea equivalent al 5% de la superfície terrestre, cal fer un incís en allò que és realment una reserva de la biosfera.
Aquesta figura va néixer i fou adoptada per la Unesco durant els anys 70 a través del programa Man and the Biosphere, o més ben dit, L’Home i la Biosfera. L’objectiu principal de les reserves en aquest context era conservar tots els éssers vius i els seus hàbitats respectius per poder actuar com a models de referència i monitorar canvis en una gran varietat d’ecosistemes.
Actualment, aquesta funció s’ha adaptat i ha adquirit un caràcter més enfocat al foment del desenvolupament sostenible dels estats i les regions a través de la persecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Ara per ara, les reserves de la biosfera s’utilitzen com a indrets per a l’aplicació de models d’aprenentatge sobre les interaccions entre la societat i el medi ambient, tot incloent la prevenció de conflictes interns i la gestió de la biodiversitat. Més concretament, les reserves responen a tres funcions essencials:
–Contribuir a la conservació dels paisatges, ecosistemes naturals, la biodiversitat i la diversitat genètica d’un territori.
–Fomentar un desenvolupament econòmic i humà sostenible; social, cultural i ambientalment.
–Proveir suport logístic a la recerca, l’educació i la informació sobre la conservació i el desenvolupament sostenible.
Finalment, cal destacar que les reserves de la biosfera no tenen un caràcter normatiu. Això vol dir que no tenen la capacitat d’imposar cap tipus de mesura que no estigui regulada per llei i són fruit d’un procés voluntari i del compromís dins del territori en qüestió. Per tant, el seu caràcter és altament participatiu, permet a les poblacions locals donar la seva opinió sobre el model de regió que volen i actua com a reforç per al desenvolupament sostenible del territori.
*IAN SERRA
Andorra Recerca+Innovació