En les imatges de satèl·lit s'usa el terme 'resolució'
Tenir clar el concepte d’escala és la clau per entendre bé un mapa, ja que és la que determina el nivell de detall o capacitat d’informació que és capaç d’albergar. Una escala cartogràfica és la relació de proporcionalitat entre un mapa i l’espai real que representa. Contràriament al que moltes vegades es creu, parlarem d’una escala gran quan els mapes tenen una relació, per exemple, d’1:500 o 1:5.000, on el nivell de detall pot ser molt minuciós. En canvi, són mapes de petita escala quan es poden representar grans superfícies de terreny (un país, un continent, el món) i, per tant, amb relacions de proporcionalitat, per exemple, d’1:1.000.000.
L’escala numèrica es pot tenir en compte com a referència sempre que el mapa no hagi estat sotmès a una ampliació o una reducció. Cal guiar-se a partir de l’escala gràfica, que és un segment recte que representa una determinada longitud en el mapa i que hauria patit el mateix nivell d’ampliació o reducció.
Quan es parla d’imatges satèl·lit no s’usa el concepte d’escala, sinó que es parla de resolució espacial per determinar el nivell de detall. S’anomena alta resolució quan cada píxel (unitat mínima) representa un metre o menys. Aquests tipus d’imatges ens permeten interpretar amb molt detall la superfície de la terra, i són la base per poder generar mapes de diferents temàtiques.
A part de la resolució espacial, també cal esmentar que hi ha altres tipus de resolucions. Com la radiomètrica, l’espectral o la temporal.
La resolució radiomètrica es refereix al nombre de valors que pot tenir la imatge vista en la pantalla. Normalment es treballa amb una resolució radiomètrica de vuit bits que equival a 256 valors.
La resolució espectral es refereix a l’amplada i al nombre de bandes de l’espectre electromagnètic que pot captar un sensor, és a dir, el nombre de bandes amb diferents longituds d’ona, que són molt útils per visualitzar i detectar diferents elements de la superfície terrestre. Per exemple, amb una imatge del satèl·lit Sentinel-2 es disposa de 13 bandes espectrals que permetran analitzar el territori des de molts vessants diferents. Normalment, la majoria d’imatges satèl·lit disposen de les bandes espectrals que corresponen al canal visible (vermell, verd i blau) però també de diferents bandes de l’infraroig o el tèrmic.
Finalment, quan parlem de resolució temporal ens referim al temps que tarda un satèl·lit en tornar a fer una fotografia d’un mateix indret. Per exemple, es poden fer pronòstics meteorològics gràcies al fet que cada mitja hora s’obté una imatge del satèl·lit Meteosat. En aquest cas estaríem parlant d’un satèl·lit que emet imatges amb una gran resolució temporal.
*ROGER CARITG
Andorra Recerca + Innovació