Libèl·lules, espiadimonis, parots, damisel·les ...

En l’article d’avui ens aproparem al grup dels odonats o libèl·lules, una gran família d’insectes amb multitud de noms en català. Es tracta d’insectes grans, de colors extravagants i voladors potents als quals s’ha associat molts enigmes populars. Es diu que pessiguen les persones i els cavalls, que si t’adorms al costat d’un riu et cusen els llavis, que enreden els cabells al vol... però malgrat tot el que se’n diu, són insectes inofensius, amb el seu paper dins els ecosistemes aquàtics.

Les larves d’aquests insectes viuen exclusivament dins l’aigua i per això són organismes lligats a aquests ambients. La seva alimentació és a base d’altres insectes dels medis aquàtics, i són carnívors tan en la fase adulta com larvària.

A Andorra trobem libèl·lules en els cursos fluvials i molt sovint a l’alta muntanya. Els hàbitats aquàtics d’alta muntanya es caracteritzen per les aigües fredes i per tenir una climatologia adversa durant bona part de l’any. Els estanys, patamolls, rierols i els seus marges herbacis són espais idonis per a espècies com Aeshna juncea, Coenagrion hastulatum o Sympetrum pedemontanum, entre la desena d’espècies que es troben a Andorra.

Posem un focus a l’espiadimonis de mollera, Aeshna juncea, un odonat típicament d’alta muntanya que viu als estanys alpins i subalpins no gaire grans, on hi ha vegetació aquàtica emergent i aigües tranquil·les. Els mascles tenen un vol potent i defensen el seu petit territori de reproducció. Les femelles ponen els ous a final d’estiu entre la vegetació de l’estany (per exemple la ciperàcia Carex rostata) i les larves viuran dins l’aigua durant un temps (a vegades més d’un any) fins que s’enfilaran sobre una tija per fer la metamorfosi cap a adult. Aquests poden allunyar-se de l’aigua durant uns dies per madurar i alimentar-se (boscos, clarianes properes...) i només viuran entre 15 dies i dos mesos. És una espècie comuna als Pirineus per sobre dels 1.900 metres, sent la libèl·lula que vola a més altitud. Se la pot conèixer per la seva gran mida i per la seva coloració alternada blavosa i negra, però de línies grogues al tòrax i una marca en forma de T al front.

Una de les publicacions que ens poden ajudar a aprofundir en aquest grup de fauna és Les libèl·lules de Catalunya, escrit pel Grup d’Estudi dels Odonats de Catalunya el 2016, i no dubteu a consultar i entrar observacions al portal www.ornitho.ad.

*MERITXELL MARTIN

ROGER CARITG

CLARA PLADEVALL

Andorra Recerca + Innovació