Què és la fluorita?

La fluorita és un mineral molt polivalent

La fluorita

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La fluorita és un mineral halur, és a dir, està format per una combinació d’un catió i un halogen que en aquest cas són el calci i el fluor (CaF2), respectivament. Aquest mineral en estat pur és incolor i transparent, però sovint el trobem en altres tonalitats com poden ser verd, groc, rosa, blau, marró o el més comú, lila o violeta. Aquestes varietats de colors són causades per les impureses que conté.

Forma cubs superposats entre ells anomenats macles de compenetració, presenta tenacitat fràgil, bona exfoliació cúbica i lluïssor vítria que tant podria ser transparent com translúcid. A més, quan s’il·lumina amb rajos ultraviolats pot adquirir fluorescència, i fins i tot, en alguns casos, fosforescència. Aquest mineral es forma a través de filons hidrotermals de temperatures mitjanes i elevades, associats a roques carbonatades, juntament amb altres minerals com la turmalina i l’apatita. També es pot formar en roques ígnies intrusives com a les aplites i a vegades en pegmatites.

El seu nom prové del llatí fluere, que vol dir escolar-se, fluir, i se’l va anomenar així perquè es fon abans que altres minerals que se li assemblen.

La fluorita s’utilitza com a mineral de referència a l’escala de Mohs, de duresa 4, que significa que es pot ratllar fàcilment amb un ganivet d’acer i, per exemple, és més dur que la calcita, que té duresa 3, però menys que l’apatita, que té duresa 5.

És un mineral molt comú i present en molts jaciments. Els més importants es troben a Itàlia, Suïssa, el Brasil, Noruega, Canadà, Alemanya, Gran Bretanya, EUA, Espanya o Mèxic.

La fluorita és un mineral molt polivalent. S’utilitza en la indústria química per preparar àcid fluorhídric, en la indústria metal·lúrgica com a fluïdificant de les escòries, en la fabricació de lents i prismes en espectrografia, com a fundent en la fabricació de l’acer, serveix també per fabricar esmalts, ceràmiques, vidres translúcids, com a font de fluor i també la trobem en la indústria farmacèutica.

*(Article extret de la revista del Cenma núm. 3, publicat el 2009). Andorra Recerca + Innovació*

tracking