L'aiguat del 82 i els seus efectes sobre el terreny
La zona oest del Principat va ser la part més afectada
Mapa dels efectes de l'aiguat del 1982 a Andorra. En vermell, cartografia d'efectes geomorfològics i les zones ratllades en colors indiquen intensitat i quantitat de precipitació estimada segons l'autor. Modificat de Luc Barthélemy.
Entre el 6 i el 8 de novembre del 1982, ara fa 40 anys, va tenir lloc un dels episodis meteorològics més importants als Pirineus orientals. L’aiguat del 82, com sovint se’n fa referència a Andorra, és molt recordat, ja que va causar un fort impacte al conjunt de la ciutadania, tant pel nombre de víctimes com pels nombrosos danys materials, estimats en uns 24 milions d’euros.
L’aiguat del 82 va marcar un punt d’inflexió, ja sigui pels valors de precipitacions registrades, pels danys que va causar al país o per la planificació del territori iniciada a posteriori. Però també és un episodi que va iniciar una nova etapa de coneixement dels episodis regionals d’esllavissades. Arran d’aquest episodi es van començar a realitzar nombrosos treballs de camp i inventaris sistemàtics dels seus efectes. És a dir, a partir del 1982 es comença a tenir constància, per exemple, de les esllavissades causades arran de l’aiguat, cosa que en episodis anteriors no s’havia registrat.
En aquest context, i per valoritzar la feina feta llavors, hem recuperat el mapa realitzat per Luc Barthélemy, de la Universitat de París sota un encàrrec del Govern d’Andorra i l’Institut d’Estudis Andorrans. Aquest mapa, realitzat un mes després de l’aiguat, mostra els efectes geomorfològics (línies de color vermell) que les pluges van ocasionar, i a partir d’aquí poder estimar la intensitat de precipitació que va caure al país, ja que només es disposava de les tres estacions meteorològiques de FEDA (Central, Engolasters i Ransol) i una quarta a Ansalonga.
A trets generals, la zona oest del Principat va ser la part més afectada. La localització, doncs, de les dues zones on hi ha efectes al terreny més marcats van fer pensar que aquí és on va haver-hi els màxims de precipitació, tot i que no es tenen registres específics. Una de les zones on la precipitació es va qualificar com a excepcional coincideix amb la zona del pic del Comapedrosa (a 2.942 metres d’altitud), reforçant la idea que la màxima precipitació va anar lligada a l’efecte de l’orografia. Els efectes sobre el terreny es van donar sobretot a la conca de la Valira del nord (zones de Pal i Setúria), Engolasters i aigües avall de la confluència dels dos Valires.
*ANNA ECHEVERRIA
Andorra Recerca + Innovació*