Conèixer els superaliments (I)

El terme superaliment encara no ha rebut una definició exacta ni té evidència científica demostrada, però s’ha consolidat socialment a través de les campanyes de màrqueting. La indústria alimentària s’ha aprofitat i beneficiat d’aquesta denominació per promocionar el consum d’aliments.

És un fet constatat que aquest tractament ha incrementat la demanda per part dels consumidors dels aliments que estan sota aquesta denominació. El consumidor ha relacionat directament que un superaliment és sinònim de producte més saludable i moltes vegades, els confon amb aliments funcionals. Acostumen a agradar perquè majoritàriament es tracta de productes que són naturals provinents de l’agricultura ecològica.

En general, es tracta d’aliments que, pel seu perfil nutricional (alta densitat nutricional) i els seus possibles efectes enfront la prevenció de certes patologies, reben aquest tracte. Succeeix sovint que aquests superaliments han estat formant part de la cultura gastronòmica d’altres països però que, en països occidentals, s’acullen com quelcom nou.

Nombrosos estudis avalen o normalitzen els seus beneficis i efectes i a vegades succeeix que, comparats amb altres aliments que pertanyen al mateix grup, mostren característiques similars.

La realitat és que aquests aliments no són indispensables i poden ser substituïts per d’altres dins de la mateixa categoria. En cap cas s’han d’utilitzar amb l’objectiu de compensar els problemes fruit d’una alimentació desequilibrada.

A continuació n’esmentarem alguns, i els compararem amb aliments del mateix grup al qual pertanyen.

–Quinoa: es tracta d’un pseudocereal que conté gran quantitat de vitamines i minerals, així com alt contingut de proteïna vegetal i també d’hidrat. Dins del mateix grup al qual pertany, se la podria comparar amb l’arròs. A diferència d’aquest, la quinoa no presenta cap aminoàcid limitant, per la qual cosa les proteïnes que conté són d’alt valor biològic (els cereals tenen la lisina com a aminoàcid limitant). També destaca per l’aportació en àcids grassos poliinsaturats essencials com són els w3 i w6, que es preserven gràcies a la vitamina E present en aquest aliment.

–Civada: es tracta d’un cereal molt destacat pel perfil i proporció de fibra que conté (soluble i insoluble), beneficiosa per tractar el restrenyiment, el colesterol i per regular els nivells de sucre en sang. Per l’aportació en vitamines i minerals, així com proteïnes d’origen vegetal i hidrats, és comparable amb el blat. Aquest darrer, però, el tipus de fibra que conté és insoluble, de manera que només col·labora a afavorir el peristaltisme intestinal per tractar el restrenyiment.

–Kale: és la coneguda col arrissada i el seu reconeixement és degut a la capacitat anticancerígena assignada, de la qual encara queden molts estudis per fer. Destacada sobretot per ser rica en vit. C, àcid fòlic, vit. K, calci i ferro. Comparada amb altres aliments de la mateixa família com els espinacs o el bròquil, presenta més densitat nutricional en micronutrients. La setmana que ve seguirem repassant diversos superaliments.

*YOLANDA MAYANS

Dietista i nutricionista

Col·legiada núm. 2.234