Els superaliments
Kuzu: es tracta d’una planta amb propietats antiinflamatòries, astringents i immunitàries que s’utilitza en el tractament de la simptomatologia de la menopausa pel seu contingut en isoflavones i també en el tractament de desintoxicació etílica. A la cuina s’empra com a espessidor però també es pot prendre en infusions. Se’l podria comparar amb el midó de blat de moro.
–Maca: es tracta d’un tubercle ric en minerals, vitamines del grup B i substàncies estimulants. Prescrit per combatre la fatiga, l’estrès, estimular la fertilitat i augmentar el desig sexual degut al contingut en substàncies bioactives. Un alternativa a la maca seria el ginseng.
–Baies de goji: fruites molt apreciades per les seves propietats antioxidants i immunoestimulants. Presenten un alt contingut en vitamines, en minerals, en aminoàcids i en flavonoides. Són un aliment molt energètic, aporten unes 300 Kcal per cada 100 grams d’aliment, de manera que s’han de prendre en quantitats moderades. El seu equivalent podrien ser els fruits secs com les nous, les ametlles o les avellanes.
–Nabius: fruits promocionats com una alternativa per prevenir el càncer de còlon però manca evidència científica. Dintre del mateix grup al qual pertanyen trobem altres fruites amb el mateix poder antioxidant, antiinflamatori i antibacterià com són les maduixes, els gerds o les mores, entre d’altres.
–Xia: es tracta d’una llavor especialment valorada pel seu perfil d’àcids grassos poliinsaturats w3 i w6. Igual que la civada, conté un perfil de fibra indicat en el tractament del restrenyiment, el colesterol i en la regulació de la glucèmia. El seu contingut en fenols li confereix gran capacitat antioxidant.
–Sèsam: es tracta d’una llavor rica en vitamines del grup B, vitamina E, certs minerals com el magnesi, calci o fòsfor, i àcids grassos poliinsaturats w3 i w6. Indicat en el tractament del colesterol pel seu contingut en fitoesterols, en el restrenyiment pel contingut en fibra insoluble i en la regulació de la glucèmia pel perfil de fibra soluble que conté. Un homòleg o equivalent serien les llavors de lli.
–Cúrcuma: és una planta amb propietats antiinflamatòries, antioxidants i analgèsiques. Es postula el seu ús en patologies com la colitis ulcerosa i el tractament de malalties reumàtiques. Un equivalent podria ser el curri o el safrà.
–Gingebre: és una planta amb beneficis antioxidants, antisèptics, expectorants i antiinflamatoris. S’utilitza en el tractament de les nàusees, i s’ha estudiat en la reducció de les glicèmies i marcadors relacionats amb la diabetis així com en la reducció dels nivells del LDL (colesterol dolent). També millora les digestions, entre d’altres. Una alternativa del seu ús acostuma a ser la cúrcuma.
–Oli de coco: es tracta d’un greix de moda que no ha de ser un substitutiu de l’oli d’oliva verge extra utilitzat per amanir i cuinar. S’han postulat els seus beneficis cardiovasculars i la seva utilització en la reducció de pes. Molts estudis demostren que, tot i que el seu consum augmenta els nivells d’HDL (colesterol bo), també incrementa els de LDL (colesterol dolent) i triglicèrids (TG) degut al seu contingut en AGS (92%). Està constatat que l’increment de LDL i TG augmenta el risc cardiovascular, de forma que no està aconsellat com a prevenció de malalties relacionades. Quant a la pèrdua de pes, no existeix evidència científica que demostri que el consum indueix la pèrdua de greix corporal.
–Espirulina: és una micro-alga molt apreciada per ser una font important de proteïna vegetal (>60%) que inclou els vuit aminoàcids essencials, destacada també pel seu efecte antioxidant (ficocianina, d’entre d’altres), perfil d’àcids grassos essencials (5-7%), vitamines del grup B, A, E i K, així com minerals. Indicada en esportistes per pal·liar la fatiga, en anèmies ferropèniques, en situacions per reforçar el sistema immunitari i com a complement.
*YOLANDA MAYANS
Dietista i nutricionista Col·legiada núm. 2.234*