Què és la lepidolita?

La lepidolita pren el seu nom del grec Lepís-ídos, que significa escata, i lithos que vol dir pedra. És un mineral també conegut com a mica lila, poc comú, que pertany al grup de les miques. Està format per silici, alumini, liti i potassi, entre altres elements. Les miques pertanyen a un grup de minerals anomenats fil·losilicats.

Els fil·losilicats són un subgrup que inclou minerals comuns en ambients molt diversos i que presenten una estructura comuna d’apilament de làmines, causada per una exfoliació perfecta en almenys un dels plans de foliació. Hi ha tres grups que pertanyen als fil·losilicats, que són les serpentines, les argiles i les miques. En el cas de la lepidiolita, les capes planes estan formades per silicats de liti i alumini, unides entre elles per ions de potassi.

La lepidolita pot ser incolora o groguenca, però el més habitual és que sigui violeta o rosada. Té una lluïssor vítria o nacrada en els plans de foliació i pot ser tant transparent com translúcida. Les seves cares es desenvolupen en forma de tabular a prismàtica pseudohexagonals. És un mineral que també es caracteritza per ser insoluble als àcids i per la seva exfoliació en làmines flexibles.

Es forma en un tipus de roca ígnia anomenada pegmatita granítica amb un alt contingut de liti, per reemplaçament de la moscovita o la biotita. També es pot formar en algunes venes de quars i granits i, en poques ocasions, també es poden trobar en filons hidrotermals en contacte amb aquests granits. Es troba associada a altres minerals de liti, com la turmalina, al quars i als feldespats.

Els jaciments més importants són a la República Txeca, a la serralada dels Urals, a Suècia, en diversos indrets dels Estats Units, al Canadà, a Madagascar, a Zimbàbue, a l’Índia o al Brasil.

S’utilitza com a font secundària del liti, també del rubidi i cesi, ja que aquests molts cops substitueixen el potassi de la seva estructura. A més a més, s’usa com a aïllant industrial, en la fabricació de vidres resistents a la calor i com a roca ornamental.

(Article extret de la revista del Cenma núm. 4, publicat el 2009).

*Andorra Recerca + Innovació*