L'NDVI: mesurar l'estat de salut de la vegetació

Una de les formes més ràpides per examinar l’estat de la vegetació és mitjançant l’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation Index). Diem que és ràpid perquè es pot calcular a partir d’imatges satèl·lit com, per exemple, les Sentinel 2 o les Landsat i, amb l’ajuda de qualsevol sistema d’informació geogràfica (SIG) o programari especialitzat en el tractament d’imatges satèl·lit. Actualment també es pot obtenir amb imatges fetes a partir de drons.

Aquest índex, que es calcula a partir d’una fórmula senzilla que combina les bandes espectrals del vermell i de l’infraroig proper, ens permet mesurar l’estat de salut de la vegetació.

Avui en dia és un índex que s’utilitza en el món agrícola per tal d’obtenir una dada objectiva de l’estat en què es troba un conreu en un determinat moment. De fet, s’ha convertit en una eina més per als agricultors o els enginyers agrònoms per poder actuar adequadament sobre el ter­reny.

Com el seu mateix nom indica, es tracta d’un índex normalitzat i això vol dir que els seus valors sempre se situaran entre el -1 i l’1. Adoptarà valors negatius per determinar entorns aquàtics. Els valors propers al 0 identificaran zones de sòl nu o de poca vegetació. A mesura que els valors es van acostant a 1 voldrà dir que la vegetació es va densificant, adquirint els valors més alts en boscos densos.

Aquesta lectura de l’índex ens pot ajudar a identificar diferents cobertes del sòl, però si l’usem en un mateix indret en períodes diferents ens determina l’estat de salut que presenta en cada moment.

Així doncs, què veiem quan ho analitzem per tot Andorra? S’ha calculat l’NDVI de cinc imatges satèl·lit Sentinel 2 de mitjans octubre dels darrers cinc anys, és a dir, des del 2018 fins al 2022. Per buscar un element que ens serveixi de comparació, s’ha optat per calcular la superfície del territori andorrà que presenta un NDVI superior a 0,66; valor que és l’escollit per molts autors com un límit per considerar vegetació sana. Els resultats ens plasmen que l’any 2022 s’han obtingut 20.648 hectàrees per sobre del valor de 0,66. Al mateix temps, s’observa que amb el pas dels anys aquest valor ha anat augmentant gradualment, amb l’excepció de l’any 2019, el qual ha registrat el valor de superfície més baixa, amb només 17.545 hectàrees. És a dir, que durant aquest període de cinc anys s’ha constatat una tendència en la qual es pot afirmar que a mitjan octubre, cada vegada més, tenim en el nostre entorn una vegetació més vigorosa o més verda. També podríem interpretar-ho com un endarreriment de la caiguda de les fulles caducifòlies en aquest període de tardor.

Sens dubte, aquests resultats són molt simplificadors i cal realitzar un estudi més profund per analitzar quins condicionants, segurament meteorològics, han estat els que fan que en els darrers cinc anys tinguem durant el primer mes de la tardor una vegetació suposadament més verda. Se’ns obren nous interrogants, sobre si és una tendència que continuarà els propers anys o simplement és fruit de l’atzar, tenint en compte que l’interval d’estudi és molt breu. Caldrà, doncs, continuar treballant-hi.

*ROGER CARITG Andorra Recerca + Innovació*