Recentment a Andorra s’ha pogut veure la notícia de la retirada d’un niu de vespa asiàtica, Vespa velutina subsp. nigrithorax. Una espècie que, com ja ens suggereix el seu nom, és originària de l’Àsia i aquí actua com a invasora. Es creu que va arribar a Europa el 2004 en un contenidor marítim de mercaderies. En pocs mesos es va estendre de la zona francesa de Lot-et-Garonne cap als entorns, i en pocs anys la trobem a Espanya, Portugal, Bèlgica i Itàlia, a més d’Andorra.
La seva problemàtica com a espècie invasora està centrada sobretot en el sector de l’apicultura, per les particularitats de la seva dieta: és una eficaç depredadora d’insectes i es calcula que l’abella de la mel representa un 30% de la seva dieta. Es considera que les seves picades són similars a les d’altres vespes, no representant un risc específic per a la població civil. Tot i així cal evitar-les, sobretot en persones al·lèrgiques, encara que les picades se solen produir per accident.
Aquestes vespes són, com altres himenòpters, animals socials. Es reconeixen amb facilitat per la seva coloració fosca (cap i tòrax negres) i la part final de les potes i la cara grogues. Fa uns 3 centímetres de llargada, sent més gran que la majoria d’abelles i vespes locals. Els seus nius també es poden reconèixer per ser força grans, arrodonits, i recoberts de fibres d’escorces amb una obertura petita lateral. Solen trobar-se amagats entre capçades d’arbres o menys freqüentment en matolls o cavitats de terra, o parets d’edificis buits.
El seu cicle vital s’inicia després de la hibernació, quan una vespa reina forma un niu primari. Aquí hi neixen centenars de vespes obreres i, al final de temporada, una generació fèrtil de femelles i mascles, que s’aparellen. És llavors quan les femelles fecundades esdevenen noves reines. La resta de colònia mor i les reines s’enterren per passar l’hivern. Abans poden haver recorregut alguns quilòmetres, fet que accentua la seva dispersió.
Les característiques que fan de la vespa asiàtica una bona invasora són aquesta elevada dispersió, una dieta variada (insectes diferents, també fruita i mel), tenir pocs predadors i també taxes reproductives altes. Per això els experts creuen que no podrà erradicar-se i que haurem d’aprendre a conviure-hi, tot podent controlar la seva població per limitar-ne l’impacte. El mecanisme més eficaç és la destrucció de colònies, si pot ser abans que es facin noves reines (a final d’estiu) i per això és important detectar-les.
A Andorra, cal avisar els banders trucant al 148.
*CLARA PLADEVALL
Andorra Recerca + Innovació