El paper de l'ètica en la tecnologia
Cal un debat serè i plural sobre les implicacions i riscos
Tota tecnologia sol incloure efectes col·laterals
En els darrers anys hem vist un creixement espectacular en la generació i adopció de moltes tecnologies. Una bona part d’aquestes estan associades a l’entorn digital, a la medicina, a la generació i gestió de l’energia o al transport. Són aplicables a múltiples sectors i àmbits i formen part del nostre dia a dia sense que ens n’adonem.
La lògica més utilitzada a l’hora de desenvolupar una tecnologia és la de resoldre un problema o una situació. Una tecnologia que resol una problemàtica també sol incloure alguns efectes col·laterals associats: un dispositiu que ens permet interactuar-hi amb la veu, també la pot enregistrar sense el nostre permís; un dron que serveix per trobar excursionistes perduts, també pot ser utilitzat com una arma; una eina que analitza les nostres variables vitals també pot ser utilitzada per determinar el preu de la nostra assegurança de salut. Les tecnologies poden tenir diferents implicacions en funció del seu ús però aquest aspecte no és l’únic important.
El filòsof i urbanista francès Paul Virilio postulava, a mitjan segle XX, sobre el fet que la invenció del tren també va servir per crear l’accident de tren. Aprofundir en les implicacions morals i de valors que aporten les tecnologies és la funció principal de l’ètica en la tecnologia, i tot i que s’ha posat de moda en els darrers anys, filòsofs com Jeremy Bentham, Immanuel Kant o John Stuart Mill, o més contemporanis com Herbert Marcuse, Michel Foucault o Mario Bunge, per anomenar-ne alguns, hi han debatut profusament.
En un context en què la generació i adopció de tecnologies succeeix de forma immediata, massiva i amb campanyes de foment del seu ús per part d’actors interessats, és necessari un debat serè i plural sobre les implicacions i riscos associats i que ha de ser complementari i lligat a la regulació que, en força casos, sol ser inexistent, obsoleta o està poc adaptada al context. Elements com el biaix i les discriminacions en el disseny i el seu posterior ús, l’escletxa digital que poden provocar, o les profundes implicacions mediambientals que generen, per anomenar-ne algunes, són punts cabdals on una anàlisi ètica es fa necessària, abordant el com i el perquè des d’una visió necessàriament holística i adaptada al context en el qual s’aplica.
*JORDI ASCENSI SALA
Andorra Recerca + Innovació