Si obviem un àpat important tindrem més gana després
Aprimar-se és un objectiu constantment perseguit per la majoria dels adults de la nostra societat. Vivim en un sistema que ens empeny a creure que una persona amb cos prim és millor, ja que se li associen qualitats positives com l’èxit, l’esforç, la felicitat...
Aquesta obsessió per l’aprimament ha arribat a tal extrem que normalitzem les conductes alimentàries de risc a què recorren algunes persones per tal de perdre pes. Una d’aquestes conductes és deixar de menjar o saltar-se algun àpat, pensant que així, si s’ingereixen menys calories, ens aprimarem. Això és un error, ja que podem desencadenar un conjunt de greus problemes de salut.
Quan ens saltem una ingesta important al llarg del dia és molt possible que arribem a la següent amb molta més gana del que és normal. Aquesta sensació de fam tan intensa pot provocar dues respostes: que en el següent menjar ingerim molt més del recomanable (afartament) o que convisquem amb una sensació de gana permanent.
Un patró d’alimentació restrictiu incrementa l’obsessió i els pensaments amb el menjar, que directament porta a una obsessió amb el cos i l’aparença. I en el pitjor dels casos, saltar-se ingestes per perdre pes pot comportar l’aparició d’un trastorn del comportament alimentari.
Diversos estudis demostren que després de seguir dietes restrictives o prohibitives, el metabolisme es veu perjudicat. Concretament el metabolisme basal, que constitueix entre un 60% i un 75% de la despesa energètica diària total, i que es veurà disminuïda. Aquest fet obstaculitza la progressió de la pèrdua de pes corporal i, per tant, és contraproduent.
Un altre problema relacionat amb aquest patró alimentari és la desconnexió amb els nostres senyals de gana i sacietat. No estem escoltant les nostres necessitats, sinó que ens imposem rígides normes que al final no són gens educatives. Hem d’aprendre a entendre el cos i respondre a les demandes.
En aquest sentit, és important tenir en compte les claus de l’alimentació intuïtiva:
–Menjar quan tinguem gana. Si no estem segurs de tenir gana, no cal menjar.
–Menjar allò que el cos ens demana.
–No culpabilitzar-nos per menjar.
–Descobrir per què mengem quan no tenim gana.
–Parar atenció quan estiguem menjant.
–Deixar de menjar quan ens sentim plens. És molt important poder arribar a acceptar el nostre cos, ja que hi ha infinitat de formes corporals i comparar-se amb els altres o amb nosaltres mateixos en altres èpoques només ens farà mal. Com més ens acceptem, més fàcil serà la incorporació d’hàbits saludables a la nostra vida. Potser ens aprimarem, o potser no, però l’important és cuidar-nos des de l’amor propi.
La millor solució és posar-se a les mans d’un nutricionista. D’aquesta manera, no només evitarem posar en risc la nostra salut, sinó que la millorarem a poc a poc.