Per què un dia de la dona i la nena a la ciència

’11 de febrer és la data designada per les Nacions Unides com a Dia internacional de la dona i la nena a la ciència, però tot i que ens pugui semblar que tenim equilibri de gènere en aquest àmbit, va ser recentment, el 2015, que va començar a reivindicar-se. Però a diferència de l’ONU, encara avui hi ha gent que es pot preguntar per què és necessari un Dia de la dona i la nena a la ciència?

Si ho enfoquem en l’àmbit internacional no cal donar gaires dades, de la prohibició més estricta per a les dones de fer absolutament res, que tenim a països com Aràbia Saudita o Afganistan, a les dificultats per desenvolupar-se professionalment a molts altres indrets. Però a Andorra, quina és la situació? Des de fa alguns anys Andorra Recerca + Innovació celebra aquest dia amb diferents accions. L’any 2022 es va fer una enquesta als estudiants de batxillerat i les respostes mostraven que quasi el 90% dels enquestats veien que existeixen desigualtats per gènere a l’actualitat, però això ho van respondre el 96% de les noies i només el 78% dels nois: el gènere ja determina la percepció de les desigualtats.

A la mateixa enquesta vèiem que les noies creuen que són més bones en assignatures com biologia, història o geografia; i els nois creuen que els va millor en educació física, física i química o informàtica. Això se sol transmetre a l’elecció de les professions, però és realment el que volen els alumnes, o un estereotip que els marca la vocació? La distribució d’estudiants universitaris l’any 2020 mostrava que un 25% de les noies havia escollit carrera a les àrees de serveis, salut, humanitats i arts o educació, versus un 10% dels nois. Mentrestant, pel que fa a les carreres de l’àrea de ciències i enginyeria, només les trien un 3,8% de noies versus un 13,5% de nois. I és que hi ha diversos estudis que ens indiquen que des de la infància la socialització ja condiciona tant les preferències, les creences, com les pautes de conducta de nenes i nens.

En l’àmbit mundial, només el 30% de la comunitat científica són dones.

La societat on vivim és patriarcal i això es transmet també a la ciència amb molts aspectes que acaben fent que el comportament d’investigadors i investigadores no sigui igual: la diferència en l’exigència personal i la dels altres, la diferència en el judici dels resultats acadèmics, la diferència en la forma de comunicar-se, la diferència en la forma d’enfocar la conciliació familiar i compaginar les absències per fer estades, hores extra, viatges a congressos... amb la vida familiar. Tots aquests aspectes per si sols poden ser molt poca cosa però quan es carrega amb tots fa que les decisions del dia a dia siguin diferents i esbiaixades per gènere. Com que la carrera científica es valora en bona part per aspectes que són difícils d’assolir si tens aquestes càrregues, a mesura que es puja a la carrera professional les dones van quedant enrere i, a més, no es visibilitza la diferent exigència en el camí amb més o menys obstacles segons el gènere.

És feina de tothom fer visibles aquestes desigualtats i de responsabilitzar-nos de seguir impulsant el canvi cap a una societat més justa.