Coneixem el corb

El corb (Corvus corax) és l’au més gran de la família dels còrvids

El corb té bona capacitat per adaptar-se a diferents ambients

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El corb (Corvus corax) és l’au més gran de la família dels còrvids. Té una corpulència de 50 a 70 cm de longitud i un metre i mig d’envergadura quan vola. Té un plomatge negre amb reflexos de color porpra i el bec és ample, robust i lleugerament corbat. Emet un crit fort i profund molt característic, però també té la capacitat d’imitar altres sons del seu medi, fins i tot humans.

És un ocell molt intel·ligent, adaptat a diferents ambients i per això la seva distribució a l’hemisferi nord és bastant estesa. A Andorra també hi té una presència força generalitzada. És fàcil confondre’l amb la cornella negra (Corvus corone), tot i que aquesta és més petita i, en ple vol, la silueta de la cua és quadrada, mentre que la del corb és romboidal. Totes dues espècies comparteixen hàbitat i viuen a les mateixes altituds, però les zones de nidificació entre el corb i la cornella negra no acostumen a encavalcar-se.

És un ocell omnívor, és a dir, que la seva alimentació pot ser molt variada, depenent dels recursos que hi hagi en cada indret. En zones properes als assentaments humans té tendència a buscar en els residus i, en canvi, en zones més apartades pot seguir una alimentació més variada, basada en petits vertebrats, carronya i també algunes dosis de vegetals, sobretot de cereals i fruits.

L’aparellament dels corbs és un dels exemples més clars de vida monògama, ja que un cop s’aparellen estan junts tota la vida. L’època de nidificació acostuma a ser cap a final de febrer i març, tot i que en zones de muntanya es pot endarrerir fins a l’abril. La posta estarà formada per cinc o sis polls, que abandonen el niu al cap de quatre o cinc mesos.

El corb ha tingut i té una llarga influència en l’home, tant en la mitologia com en la literatura o el cinema, per citar alguns camps. En la mitologia dels xamans dels pobles siberians, àrtics o de l’Amèrica del Nord, el corb és una divinitat destacada, creadora de la terra i de l’home. En els pobles de l’antiga Europa, la majoria de relats parlen del corb com una figura intermèdia entre el món dels esperits i el dels humans i que fa de missatger; així, apareix com a missatger del déu Apol·lo, de la mitologia grega, o del déu Odin, de la mitologia germànica. Aquestes llegendes han perdurat fins als nostres dies i apareix, per exemple, en el famós poema El corb d’Edgar Allan Poe.

(Article publicat a la revista del Cenma número 6 - any 2011)

*Andorra Recerca + Innovació*

tracking