Les formigues són un dels elements més ben representats de la fauna entomològica i tenen un paper important dins dels ecosistemes
L'any 2005, el departament d’Agricultura va encarregar a experts de la Universitat Paul Sabatier de Toulouse, i de la Universitat Autònoma de Barcelona, un estudi executat a la vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC). Va ser el primer estudi per conèixer la biodiversitat mirmecològica d’Andorra.
Les formigues són un dels elements més ben representats de la fauna entomològica i tenen un paper important dins dels ecosistemes. El seu inventari és una bona eina a l’hora de decidir prendre mesures de protecció i conservació, com a testimoni del bon estat o degradació dels ecosistemes. També és molt interessant poder conèixer quin paper juguen segons els hàbitats, l’orientació o l’altitud, en un moment de pèrdua de biodiversitat generalitzada i amb una davallada molt greu en el grup dels insectes.
A la VMPC es van inventariar de forma meticulosa vuit estacions a diferents punts de la vall. Els resultats van mostrar una diversitat de fins a 39 espècies diferents de formigues, tot i que no es descartava que el nombre pogués augmentar en estudis posteriors.
Una de les formigues més corrents és la formiga roja, Formica rufa, de la qual observem fàcilment els seus grans formiguers fets amb agulles de pi i branquillons. Són omnívores, però sobretot cacen petits artròpodes per alimentar-se, en un ambient boscós. Un dels insectes dels quals s’alimenta és l’eruga de la processionària del pi, sent doncs un dels futurs organismes aliats en la lluita contra el control d’aquesta (i altres) plaga.
Altres de les formigues més comunes són menys conegudes, Tetramorium impurum, una petita formiga marró fosc; Formica lugubris, que viu als boscos d’altitud i és pilosa; Formica rufibarbis, una petita formiga de color vermell clar que fa niu sota les pedres; Formica lemani, negra amb un abdomen més grisós i que també es troba en altitud; o Lasius alienus, que és una formiga petita de color marró i que viu a prats o llocs descoberts, i que fa niu sota les roques.
En general els inventaris de la VMPC van mostrar que la biodiversitat és alta però menor a l’esperada (va representar el 25% de les formigues de França o el 54% de les espècies dels Pirineus catalans per sobre els 1.000 metres). Les espècies trobades eren o bé generalistes (tolerants a tot tipus d’ambients) o bé clarament de muntanya, tolerant les gelades nocturnes estivals, i la innivació permanent durant més de vuit mesos.
Aquestes formigues d’altitud són un dels organismes perjudicats per l’augment de temperatures i de ben segur que són una peça important en el desequilibri actual dels ecosistemes. Conèixer-les és el primer pas per a la conservació. Podeu trobar més informació a l’article que es va publicar a la revista Hàbitats número 13, el 2006.
*CLARA PLADEVALL
Andorra Recerca+Innovació*
Una de les formigues més corrents és la formiga roja, Formica rufa