Com afecta la sequera les plantes?

Estem en un període excepcional de sequera que està afectant greument la vegetació del nostre entorn i augmentant el risc d’incendi en dates on no és gens habitual.

“Abril, pluges mil.” “Al maig cada dia un raig”... amb l’ai al cor esperem que plogui aviat i en un volum suficient per resoldre parcialment el greu problema actual. En l’article d’aquesta setmana parlarem de quin és concretament el problema per a la vegetació davant de l’escassetat prolongada d’aigua.

En boscos o entorns de muntanya com Andorra, el bosc no està especialment adaptat a la manca d’aigua com els ecosistemes més mediterranis com, per posar un exemple, els matollars d’espígol i timó que trobem a les terres seques i rocoses de l’interior de Catalunya. Aquesta vegetació ha sobreviscut períodes secs habituals i per això està més adaptada a les condicions climàtiques que aquests dos últims anys també trobem al Pirineu: sòl sec, aqüífers no disponibles, períodes curts de pluges en avinguda...

Els nostres boscos de pi roig, els alzinars de carrasca amb boix o bé les pastures d’alta muntanya estan adaptats als períodes hivernals freds, a la manca d’aigua durant l’hivern (no utilitzable per la seva forma de neu o gel) i a uns sòls humits i esponjosos la major part de l’any i sobretot durant l’època de desenvolupament de la vegetació. Si en aquest moment primaveral, però, les plantes no tenen aigua disponible, què fan?

No créixer. Per absorbir un gram de carboni (necessari per formar les estructures vegetals) una planta necessita 500 grams d’aigua. Menys creixement implica també menys fixació de CO2 i un augment de les emissions de CO2 globals.

No reproduir-se. La inèrcia de la vegetació, malgrat les condicions de sequera, farà que gastin l’energia encara disponible en fer com puguin les estructures reproductores. Flors que difícilment seran viables i fruits que difícilment podran arribar a llavors en aquestes condicions.

Embòlies. Assecament. El sistema de transpiració de les plantes, necessari per a la fotosíntesi, requereix que els arbres captin aigua per les arrels i la succionin fins a les fulles. Si no hi ha prou aigua disponible al sòl els arbres poden tenir embòlies, obstrucció dels conductes i assecament. A vegades el procés no és visible fins que ja és irreversible.

Mort de l’individu i mort de l’ecosistema. Després de l’assecament arriba la mort de l’individu, i tot l’ecosistema se’n ressent més enllà de la mort d’un individu concret.

Hem de ser conscients del moment d’excepcionalitat i que cal ser part de la solució. És urgent frenar la set humana, rebaixar la demanda d’aigua personal i col·lectiva i ser conscients del model socioeconòmic actual, prendre mesures per l’estalvi i reduir la despesa a llarg termini.

Els estudis hidrològics dels companys d’Andorra Recerca + Innovació han de ser eines que permetin aquesta millora, però la solució o la mitigació és cosa de tots.