La importància de la neu com a recurs hídric

Andorra disposa de diferents estacions meteorològiques per fer el seguiment del mantell nival a l’alta muntanya. Des de ja fa uns anys existeix la xarxa d’estacions nivoclimàtiques automàtiques d’alta muntanya, com ara Sorteny, Perafita o el Bony de les Neres. Recentment el Servei Meteorològic Nacional va afegir nou estacions de mesura addicionals per fer el seguiment del mantell nival en diferents punts substituint les observacions dels antics pals de neu. Aquesta informació és utilitzada per a la gestió del risc d’allaus, però també per a altres aplicacions, com ara per avaluar el recurs hídric. La informació de les estacions, com l’alçada del mantell nival, ens dona una aproximació de quina serà la reserva d’aigua disponible a la muntanya per afrontar els següents mesos. Aquesta informació, però, és limitada, ja que només tenim informació d’un punt d’observació fix.

Des d’Andorra Recerca + Innovació es treballa amb altres productes per mesurar l’alçada del mantell nival no només en un punt d’observació, sinó a tot el país. En aquest sentit, s’utilitzen les imatges per satèl·lit per extreure productes com l’Snow Water Equivalent o l’Snow Cover, aportant informació de tot el país.

L’Snow Water Equivalent és una mesura hidrològica calculada a partir de l’alçada del mantell nival i de les característiques (com la densitat) de la neu, que s’utilitza per estimar la quantitat d’aigua disponible un cop es fongui tota la neu i es mesura en centímetres o quilos per metre quadrat. En canvi, l’Snow Cover és l’extensió de cobertura de neu al terra i es mesura en quilòmetres quadrats.

Andorra Recerca + Innovació col·labora des de fa gairebé dos anys amb l’empresa WeGaw, que utilitza satèl·lits d’última generació amb sensors òptics i Radar per estimar, entre d’altres, l’Snow Water Equivalent i l’Snow Cover a tota la superfície d’Andorra. Els productes de WeGaW ofereixen una resolució temporal inferior a una setmana i amb una mida de cel·la de 20 metres, proporcionant una visió contínua de la disponibilitat d’aigua tant a curt com a llarg termini de la zona monitoritzada. Aquesta informació té múltiples aplicacions i, en el cas d’Andorra, s’està explorant el seu ús en la previsió del cabal dels rius, en l’optimització de la producció hidroelèctrica i en la gestió del risc d’inundacions.