Molts nobles patien gota per l'elevat consum de carn
La poca carn que consumien a l’edat mitjana es basava en fetge, vísceres, orella i sang dels porcs. És en aquesta època que apareix l’olla de terrissa, on amb sèmola de cereals, llegums i altres vegetals, juntament amb llard i carn, es feia una escudella. La carn procedia de la caça menor: llebres i aus. A Andorra, per exemple, era una preparació molt popular i en molts casos constituïa l’únic àpat durant molts dies de molta gent.
L’escassa varietat d’aliments produïa dèficit de nutrients, la qual cosa va provocar en les classes més baixes tota mena de malalties. També van patir malalties derivades de la falta d’higiene o el consum de productes de baixa qualitat. Una d’aquestes malalties va ser l’ergotisme, coneguda popularment com a Foc de Sant Antoni. El que provocava aquesta malaltia era un fong present en el pa de sègol en mal estat. Aquest fong provocava al·lucinacions, convulsions i fins i tot gangrena.
La noblesa no es limitava a consumir pa, vi i sopes. En els seus banquets sempre abundava la carn de vaca, vedella o caça major. El consum elevat de carn va causar força malalties entre les classes altes, com ara la gota, propiciada pels alts nivells d’àcid úric que produeix la seva ingesta. Haver de renunciar a la carn per malaltia o per qualsevol altre motiu era sinònim d’humiliació o de càstig.
Així mateix, la noblesa també incloïa plats a base de cereals o verdures que variaven en funció de l’estació agrària en que es trobessin. Cal destacar que els vegetals que consumim avui dia no tenen res a veure amb els que s’utilitzaven a Andorra durant l’edat mitjana. Per exemple, les patates, els tomàquets, el pebrot o el blat de moro eren totalment desconeguts en aquells dies a Europa. Es van introduir al continent després del descobriment d’Amèrica.
Les espècies també es consideraven un luxe que només els estaments més alts podien consumir. Les més utilitzades eren el pebre i la canyella.