L’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de posar els edulcorants no ensucrats en el punt de mira. En una guia publicada recentment, l’ens alerta que consumir durant molt de temps productes com la sacarina o l’estèvia per controlar el pes pot tenir possibles efectes no desitjats a llarg termini, com ara més risc de diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i mortalitat en adults.
La recomanació es basa en els resultats de la revisió d’evidències científiques disponibles i suggereix que l’ús d’edulcorants no comporta cap benefici a llarg termini en la reducció de greix corporal. “La substitució de sucres lliures per edulcorants no ajuda a controlar el pes”, assegura el director de Nutrició i Innocuïtat dels Aliments de l’OMS, Francesco Branca.
Branca aconsella que es considerin “altres formes de reduir la ingesta de sucres lliures, com consumir aliments amb sucres naturals, com la fruita, o aliments i begudes sense sucre”. L’expert de l’Organització Mundial de la Salut remarca que els edulcorants “no tenen cap valor nutricional”, i que “les persones haurien de reduir totalment el sabor dolç de la dieta des de ben petits per millorar la salut”.
El consell de l’OMS s’aplica a tothom, excepte a aquelles persones amb diabetis preexistent, i inclou tots els edulcorants no nutritius sintètics i naturals o modificats que no estan classificats com a sucres. Tant els que es troben en aliments o begudes com els que es venen separadament per ser afegits. Entre els edulcorants no nutritius més comuns hi ha l’acesulfam K, l’aspartam, l’advantam, els ciclamats, el neotam, la sacarina, la sucralosa, l’estèvia i els derivats d’aquesta.
En canvi, la recomanació no s’aplica als productes d’higiene que contenen aquest tipus d’edulcorants, com dentífrics, cremes per a la pell i medicaments. Tampoc als sucres i alcohols de sucre baixos en calories, que són sucres i derivats i, per tant, no es consideren edulcorants no ensucrats.
Els vincles detectats entre els edulcorants i les malalties podrien estar condicionats per les característiques dels participants en l’estudi i els patrons d’ús de les substàncies, de manera que la recomanació s’ha avaluat com a condicional. Això significa que les decisions que es prenguin a partir de la recomanació de l’OMS poden necessitar un debat en contextos específics, per exemple, tenint en compte diferents grups d’edat.
La recomanació forma part dels esforços de l’OMS perquè els països adoptin polítiques que afavoreixin hàbits d’alimentació saludables i dietes de qualitat, amb l’objectiu de reduir el risc de patir malalties no transmissibles.