Sant Joan, entre tradicions ramaderes i canvi climàtic

El dia de Sant Joan, que se celebra el 24 de juny, marca la partida dels animals a les pastures, però durant quant de temps més ho serà encara? Cada any, el bestiar pren el camí a les muntanyes per pasturar l’herba estival. No obstant això, per què en aquesta data en particular? Resulta que aquesta tradició es basa en una fase fenològica precisa de les plantes farratgeres.

La fenologia estudia les diferents etapes del cicle de vida d’una planta. Inclou fenòmens com la floració, la maduració dels fruits, la caiguda de les fulles, etc., etapes que caracteritzen l’evolució de la vida dels vegetals al llarg del temps. Aquests fenòmens es repeteixen de manera cíclica (sovint anualment, però depèn de l’espècie de planta) i solen estar influenciats per les variacions estacionals del clima. De fet, el creixement de les plantes està influït per múltiples factors, com ara la temperatura, l’exposició al sol, les precipitacions, la llargada del dia, el tipus de llum solar rebuda...

Certes dates juguen un paper essencial com a referents temporals i indicadors de l’estadi fenològic de la planta i, per tant, de la seva qualitat alimentària. Aquestes dates clau permeten ajustar diverses activitats agrosilvopastorals, com la partida dels animals a les pastures en el cas de Sant Joan, però també altres dates permeten determinar quan es dalla, se sembra, etc. A les pastures, es busca sempre maximitzar l’aprofitament del farratge quan aquest es troba en un estat òptim en el qual hi ha més matèria (màxim de producció) per a la ingesta però que també garanteixi una millor digestibilitat dels vegetals (màxim de qualitat).

Com que els ovins, bovins i equins no tenen la mateixa manera d’aprofitar l’herba d’una pastura, ni la mateixa capacitat d’alimentar-se d’uns o altres elements vegetals, els ramaders han establert tradicionalment unes rutines o un calendari de circulació per les diferents unitats en què se subdivideixen les pastures per treure’n el màxim rendiment (per exemple, primer es comença amb les pastures de solana, que solen esgotar-se a l’estiu, i les darreres pastures són les que trobem a l’obaga de les muntanyes). Les rutines d’avui dia solen venir de generacions passades i són el millor sistema d’explotació de les pastures, ja que s’adapten perfectament a les característiques de la vegetació i del ter­reny. A Andorra, cada parròquia té les seves rutines i el calendari pastoral sol estar marcat per festes tradicionals anuals que serveixen com a referents per als ramaders.

És molt complicat preveure com el canvi climàtic afectarà els ecosistemes pastorals, però actualment, a causa d’una fosa de neu més primerenca, els canvis més importants ja es poden observar en la fenologia i la durada d’aprofitament de les pastures. Així doncs, un dels reptes per a la gestió i adaptació de les pastures al canvi climàtic serà adequar el calendari pastoral anualment amb les condicions de fenologia de la vegetació pastoral, i poder fer un aprofitament de l’herba en els moments de màxima producció i qualitat.

INÈS BILLIÈRES

BENJAMIN KOMAC

Andorra Recerca + Innovació