Sense informació de qualitat no hi ha democràcia

De tots els requisits necessaris per poder garantir la democràcia, el de l’accés a la informació és el que més s’ha transformat amb el pas del temps. La idea es manté immutable: per poder parlar de democràcia, el demos (la ciutadania) ha de disposar d’informació. Tant és que es tracti d’un referèndum, d’un procés participatiu o d’unes eleccions locals o nacionals, necessitem informació de qualitat. Per poder triar entre les diferents alternatives disponibles, per poder fer el pas de presentar la nostra pròpia alternativa, per donar suport o queixar-nos, per controlar l’acció dels que governen, ens cal informació. Els sistemes democràtics d’arreu del món estan construïts a l’entorn del principi del public choice, de l’elecció racional entre diferents opcions, i per poder escollir amb garanties, ho tornarem a destacar, ens cal informació. Informació suficient i informació de qualitat i alternativa a les fonts alternatives i aquest requisit, de seguida ho veiem, té una sèrie d’implicacions.

Anotem abans que la pretensió que tots els ciutadans puguin disposar i absorbir tota la informació rellevant per a la governança d’un país democràtic contemporani és simplement una quimera; d’aquí, en bona part, que els nostres sistemes siguin democràcies representatives, on escollim els representants que sí que hauran de governar i legislar basant-se en tota la informació necessària. Tot i que aquesta delegació del poder allibera els ciutadans que no governen de la càrrega principal de la necessitat d’informació, aquesta, però, no es pot eliminar del tot. Necessiten, com a mínim, saber què proposen les diferents candidatures, què han complert i què no, què han aconseguit, si ho han fet o no de manera legal, etc. Com a mínim per poder votar amb conseqüència. Però també de tota la informació disponible sobre tots els temes per si volen controlar l’acció pública en un àmbit en concret del seu interès.

Parlàvem d’implicacions. La primera és la necessitat de transparència. Si des del poder no es comparteix informació de forma oberta i accessible, és impossible controlar-lo i no hi ha democràcia.

Però encara calen més coses. Si tota la informació existent només ens la filtren i ens l’expliquen des de fonts oficials o des de poques fonts i connectades amb el poder, la democràcia també trontolla, d’aquí que un requisit bàsic de tota democràcia sigui la pluralitat de mitjans de comunicació i la necessitat de garantir que aquestes fonts alternatives siguin fiables.

Què passa, però, quan les fonts alternatives són tantes i tan personals que entre els algoritmes de les grans plataformes tecnològiques i els nostres biaixos cognitius ens informem exclusivament mitjançant les opinions no contrastades d’aquells que pensen com nosaltres? S’està garantint una informació de qualitat com la que requereix una democràcia? La resposta provisional de les recerques en aquest àmbit ens diu que a partir de cert llindar, com més pluralitat, més s’accentuen els discursos únics i més es tergiversa i s’esbiaixa la comprensió de la realitat social. Tota una paradoxa i tot un repte per a les democràcies contemporànies.