Ciència

'33 polyhymnia', l'asteroide d'elements desconeguts

Un nou estudi suggereix que l’asteroide 33 Polyhymnia pot contenir elements que no es troben a la taula periòdica coneguda.

La seva densitat és 7 vegades superior a la del plom.

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Un nou estudi suggereix que l’asteroide 33 Polyhymnia pot contenir elements que no es troben a la taula periòdica coneguda. El 33 Polyhymnia es va descobrir el 1854, però no va ser fins a l’octubre passat que científics de la universitat d’Arizona van estimar-ne una inusual densitat de 75,28 g/cm3, unes 7 vegades més que el plom. Per fer-nos una idea, un tros d’aquest asteroide de la mida d’un tetrabric de llet pesaria 75 quilos. L’element més dens que existeix de forma natural a la Terra és l’osmi, amb una densitat de 22,59 g/cm3, més del doble que el plom. També s’han pogut produir de forma artificial elements superpesants amb nombres atòmics més enllà de Z=92 –de moment l’Oganessó, amb Z=118 és l’element més pesant que s’ha aconseguit sintetitzar– , però aquests solen tenir una vida de fraccions de segon abans de descompondre’s. La possibilitat que puguin existir de forma estable elements tan pesats està contemplada en el que en física nuclear s’anomena illa d’estabilitat: un hipotètic conjunt d’isòtops d’elements superpesants que podrien tenir períodes de semidesintegració prou llargs com per durar milions d’anys. Fins al moment, els investigadors no han trobat la forma de produir aquests elements, per la qual cosa poder-los trobar de forma natural ha generat molta excitació en la comunitat científica. El 33 Polyhymia es troba al cinturó d’asteroides, que és un conjunt de fragments de matèria d’un planeta que mai es va arribar a formar (degut a les influències gravitacionals de Júpiter) i que giren al voltant del Sol entre les òrbites de Mart i Júpiter. En l’actualitat ja s’han enviat quatre missions al cinturó d’asteroides. La més notable va ser la NASA OSIRIS-REx (llançada el 2016) on la sonda es va posar sobre l’asteroide Apofis i en va recollir mostres (uns 70 g d’una pols negra), que just van arribar a la Terra el passat 24 de setembre. És possible que en un futur es puguin desenvolupar sondes amb prou capacitat per poder portar mostres significatives dels elements pesants de 33 Polyhymia, poder estudiar aquests nous elements i descobrir quines noves possibilitats ens poden oferir els materials sintetitzats a partir d’aquests. Veurem, doncs, mineria espacial?

Andorra Recerca+Innovació

tracking